Estructures de fusta

Treballar amb fusta en els projectes d’arquitectura sempre resulta una experiència satisfactòria. A l’estudi 23:45 Arquitectes Associats ens agrada posar en valor les estructures de fusta, ja sigui en obra nova o en projectes de rehabilitació, recuperant i posant de nou en ús aquells elements que sempre aporten un valor afegit als nostres projectes.


Estructures de fusta en obres noves i projectes de rehabilitació

La fusta és un material noble, amb una gran durabilitat, sostenible, reciclable i reutilitzable. S’adapta a projectes de petit format i a grans estructures, oferint alhora unes excel·lents prestacions estructurals i una personalitat diferenciada en els edificis.

Casa Baró

En projectes d’obra nova, utilitzem la fusta laminada en perfils per cobrir grans llums, sovint combinada amb elements metàl·lics que permeten mantenir la lleugeresa i reversibilitat del conjunt estructural. D’aquesta manera hem resolt llums de més de 25 metres per obtenir espais diàfans.

L’ús de panells de fusta contralaminada permet construir tant murs de càrrega com forjats, amb una gran llibertat tant en la posició de les obertures com dels suports. Els diferents gruixos permeten resoldre petits espais o estructures completes. Aporten lleugeresa i s’adapten a projectes de rehabilitació per la seva simplicitat constructiva i fàcil integració. Darrerament hem tingut l’oportunitat d’aprofundir en les seves possibilitats en la construcció d’habitatges modulars prefabricats.

A l’estudi 23:45 Arquitectes Associats hem treballat en la reintegració d’elements antics de fusta en masies, edificis plurifamiliars o equipaments patrimonials. Sempre iniciem els projectes amb una recerca dels elements de més valor i un anàlisi del seu estat de conservació, de manera que puguem conèixer les opcions reals de recuperar i reintegrar aquelles estructures de fusta que ho permetin.

Els projectes de rehabilitació són una oportunitat per recuperar els elements que, malgrat el pas dels anys, segueixen sent funcionals. Petites intervencions de reintegració, o de combinació amb altres elements i reforços, aporten als antics sostres de bigues de fusta una nova vida. Alhora el disseny d’interiors s’enriqueix amb elements que confereixen personalitat, un ambient acollidor, i una funcionalitat estructural. 

Terrassa Artística

Rehabilitació i restauració de la Terrassa Artística de l’Ajuntament de Barcelona.

El gran vestíbul que uneix en planta baixa els tres edificis que conformen la seu de l’Ajuntament de Barcelona, té una coberta acabada amb una obra de mosaic regular i trencadís, obra de Joan-Josep Tharrats.

L’autor va néixer a Girona el 1918, i es va formar a l’Escola Massana de Barcelona durant els anys 30. Influït inicialment per l’impressionisme, es va decantar aviat per l’abstracció. A finals dels anys 40 funda el grup renovador Dau al Set juntament amb artistes com Joan Brossa, Modest Cuixart i Antoni Tàpies.

S’interessa per la producció de ceràmica i mosaics, i desenvolupa una tècnica de maculatura molt personal. Al llarg de la seva vida viatja per tot el món i participa en les Biennals de Sao Paulo i Venècia. Als anys 60 una exposició itinerant de la seva obra recorre els Estats Units. Els anys 90 es constitueix a Pineda de Mar la Fundació Tharrats d’Art Gràfic, i organitza exposicions i divulgació d’artistes locals i estrangers. L’any 2001 mor a Barcelona i és enterrat a Cadaqués.

Rehabilitación y restauración de la terraza artística del Ayuntamiento de Barcelona
Rehabilitación y restauración de la terraza artística del Ayuntamiento de Barcelona

L’obra anomenada Terrassa Artística, és un gran mosaic representatiu de la seva producció més madura.

La restauració respon a una voluntat d’intervenir en una peça de gra valora artístic, que per la seva complexitat no s’havia encarat a fons des de la seva instal·lació.

El projecte té per objectiu recuperar el valor patrimonial de l’obra mitjançant una restauració integral del conjunt, desmuntant l’obra peça per peça, per tal de poder reparar la coberta de l’edifici, que comença a presentar símptomes d’envelliment.

El procés de restauració s’inicia amb una fotogrametria a escala de tot el mosaic, de gairebé 700 metres quadrats, i un treball previ de documentació i classificació. L’actuació es fa per fases coincidint amb els suaus careners i aiguafons de la coberta, tot separant les peces en petits grups manipulables, que es restauren en taules-taller instal·lades a peu d’obra, recuperant el vitrificat i reparant els trencaments.

Rehabilitación y restauración de la terraza artística del Ayuntamiento de Barcelona

La reintegració a la coberta, un cop reconstituïda la membrana impermeable de l’edifici, es fa peça per peça, recuperant la vorada de morter de calç i la geometria amb els pendents originals de la coberta.

Els treballs es van completar amb la restauració del fals sostre interior i exterior de lames de fusta, i la renovació de la il·luminació del vestíbul, respectant en tot moment la imatge original de la sala, malgrat actualitzar les instal·lacions.

Rehabilitación y restauración de la terraza artística del Ayuntamiento de Barcelona
Rehabilitación y restauración de la terraza artística del Ayuntamiento de Barcelona

Com a resultat dels treballs es recupera una peça de gran valor patrimonial, i una coberta que recupera la seva funcionalitat. Finalment es pot recuperar l’ús de la coberta per a actes restringits en un espai emblemàtic de l’Ajuntament de Barcelona. 

Client

Ajuntament de Barcelona

Ubicació

Plaça Sant Miquel 4-5, Barcelona

Pressupost

565.000 €

Any projecte

2012

Any execució

2013-2014

Bloc dels Pescadors

Rehabilitació dels elements comuns al Bloc dels Pescadors de la Barceloneta.

El Bloc dels Pescadors, situat al barri de la Barceloneta de Barcelona, és un edifici singular, inclòs en el catàleg de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona. Es un conjunt unitari d’onze edificis, on hi ha gairebé 160 habitatges, composat en forma de U per resoldre els problemes de la gran densitat de població del moment.

L’edifici és un projecte original de Josep Antoni Coderch dels primers anys 50, promogut per l’Instituto Nacional de la  Marina per tal d’eliminar part de les barraques de la platja i oferir més allotjament als pescadors del barri. L’espai destinat al nou edifici l’ocupava un antic quarter militar, que s’enderroca completament.

Bloque de los Pescadores
Bloque de los Pescadores

Els primers esbossos de l’edifici es fan l’any 1951, i la seva gestió i construcció s’allarga fins el 1958, amb diferents modificacions i la renúncia del seu autor, Josep Antoni Coderch. Amb les obres acabades es comencen a adjudicar els habitatges a les famílies seleccionades.

Els pisos, de lloguer social i propietat de l’Estat, es venen als ocupants a finals dels anys 70. L’estat de conservació i el valor patrimonial de l’edifici, fan que l’administració local, a través del Pla de Barris, inici la gestió i subvenció parcial dels treballs de restauració de la pell de l’edifici, vetllant per la seva uniformització, i per la recuperació del valor patrimonial i artístic de l’immoble.

Bloque de los Pescadores

La rehabilitació preveu des de la reparació d’elements malmesos com cobertes o frontals a balcons fins a la recuperació de la imatge més fidel possible a l’aspecte original de les façanes, tot recuperant balcons ocupats i uniformitzant fusteries i persianes.

S’uniformitza el sòcol, es regularitzen les franges verticals de les cuines amb lames negres, i es regeneren les grans pantalles blanques verticals que donen ritme a les façanes. S’ha fet un esforç per recuperar els colors originals de l’edifici, respectant el blau de les fusteries, el blanc de les pantalles i el color natural del maó, el qual s’ha netejat i hidrofugat.

L’objectiu final assolit és la posada en valor d’un edifici icònic pel seu valor patrimonial i documental com a peça singular de l’habitatge social produït a mitjans de segle.

La intervenció de Rehabilitació del Bloc dels Pescadors, és reconeguda a la Mostra d’Arquitectura de Barcelona amb la Menció com a una de les millors obres de restauració de l’any 2015 a la ciutat.

Bloque de los Pescadores
Bloque de los Pescadores

Tot el procés de mediació comunitària ha estat recollit en una web sèrie documental, obra d’Andreu Meixide, a http://blocdelspescadors.cc

Client

Foment Ciutat Vella

Ubicació

Plaça del Llagut, Barcelona

Pressupost

2.015.000 €

Any projecte

2011

Any execució

2013-2014

Centre Cívic Pati Llimona

Ampliació de Centre Cívic i Jaciment Romà al carrer del Regomir.

L’edifici del carrer del Regomir 7-9 era un bloc d’habitatges construït el segle XIX sobre construccions preexistents, i adossat a la muralla romana de l’antiga Barcino.

Després d’anys de desocupació, i coneixent la importància del patrimoni històric que ocultava, s’inicia la redacció d’un projecte que ha de resoldre, programàticament, d’una banda l’ampliació del Centre Cívic del Pati Llimona, situat a l’altra costat de la muralla, i de l’altra posar en valor el patrimoni històric d’origen romà que conté.

Des del punt de vista formal, la tasca és més complexa, donat que cal respondre a dues façanes oposades, l’una catalogada a conservar, i l’altra de nova planta, en una placeta completament dominada per un dels millor panys de muralla romana de Barcelona.

Al mateix temps cal posar en valor les restes arqueològiques del subsòl. Literalment sota l’edifici hi ha les traces dels banys públics que al segle I se situaven a la porta principal de la ciutat. Durant l’execució del projecte s’ha recuperat gran part d’una piscina, traces dels murs de les estances, revestiments hidràulics, clavegueram, i objectes com monedes, agulles, ceràmica, didals, sivelles o claus.

Centro Cívico Pati Llimona
Centro Cívico Pati Llimona

Dins l’edificació existent s’hi trobava una de les torres rodones que flanquejava la porta de Barcino, i que ha estat alliberada de revestiments moderns, mostrant-la en continuïtat amb la resta de la muralla. D’aquesta manera es pot contemplar amb continuïtat des de la porta, i passant per sota de l’edifici fins al pati de Correu Vell, una pany de muralla que seguia el camí de ronda que va envoltar Barcelona durant mil anys, des del segle III.

Per aconseguir-ho, el projecte ha consistit en elevar el programa funcional del Centre Cívic, situant-lo nou metres damunt la cota de carrer, i connectant amb l’existent Pati Llimona per damunt de la part romana de la muralla. D’aquesta manera ha estat possible respondre al ritme vertical marcat per la façana de carrer, mentre s’allibera un gran espai en planta baixa i entresol, destinat a posar en valor les restes romanes. En aquest volum superior hi trobem aules del Centre Cívic, laboratoris i plató fotogràfic, una sala d’actes i dependències del Districte de Ciutat Vella.

S’ha projectat una arquitectura contemporània i activa, gairebé suspesa, que guia a l’usuari i l’acosta a l’arqueologia proposant recorreguts, pauses i punts de vista. L’espai en què es troba l’observador mostra la Barcelona del segle I, la transformació de les muralles i la recuperació del caràcter defensiu del segle III, l’expansió demogràfica del XIV i la indústria del XIX. Tot això sota uns habitatges en transformació i remunta que mostra en els seus sostres decorats la puixança de l’emergent classe burgesa.

Les obres s’inicien el 2009, i es perllonguen durant gairebé 2 anys, durant els quals la coordinació és la peça clau per dur a terme la diversitat i complexitat dels treballs i professionals que hi intervenen.

La part més delicada i laboriosa correspon als processos d’enderroc i fonamentació. Els treballs s’inicien amb l’apuntalament i protecció de les parts de l’edifici a conservar i protegir (falsos sostres, façana, paviments, restes arqueològiques, etc.) per tal que no es malmetin durant els treballs.

Centro Cívico Pati Llimona

A continuació es desmunta de manera gairebé manual tot l’edifici, i amb el solar ja buit a excepció del vano de façana, s’inicia la fase de micropilotatge.

El replanteig correcte és essencial, donat que les prospeccions arqueològiques han permès localitzar i situar restes romanes en el subsòl, però que ara es troben cobertes amb sauló per protegir-les. Per això la perforació es realitza “a cegues”.

Durant dos mesos s’executen els micropilons, i posteriorment s’excaven els enceps, tot validant que no s’han afectat elements patrimonials. Finalment s’inicia el muntatge de l’estructura metàl·lica, 7 mesos després d’iniciar-se l’obra. La segona fase de l’obra és comparativament ràpida i s’aprecien els avenços amb facilitat. Es complerta l’estructura i els tancaments, i s’executa la connexió amb el Centre Cívic Pati Llimona, per damunt de la part romana de la muralla.

Es treballa amb construcció en sec i paviments continus, tot afavorint la integració diferenciada dels elements patrimonials, per tal que hi hagi una correcta lectura de les diferents fases històriques que componen l’edifici.

Tot seguit de cobrir-se aigües i tancar-se les façanes, es dona inici als treballs de restauració de sostres i murs interiors.

La tercera fase de l’obra comprèn l’acabat d’instal·lacions i equipaments, treballs de pintura i l’acabat de les restauracions. Els últims materials d’entrar a l’obra seran el mobiliari dels diferents espais i les lluminàries decoratives. Finalment, la posada en marxa de les instal·lacions i els retocs finals permeten dur a terme el control inicial i posar l’edifici en servei el setembre de 2011.

Centro Cívico Pati Llimona
Centro Cívico Pati Llimona

La diversitat d’elements patrimonials presents en l’edifici de Regomir 7-9 fan de la intervenció de restauració una tasca complexa en la que és necessari establir un criteri de diferenciació i de clarificació del discurs de posta en valor de cadascun dels elements recuperats.

El valor més destacable de l’edifici restaurat és el llenç de muralla romana i una de les torres que flanquegen la porta de mar de Barcino. El projecte gira en torn a la posada en valor de la part romana del patrimoni que conté. Així des del principi es treballa per fer visible i comprensible tant la continuïtat de la muralla com les estructures del subsòl.

Antigues prospeccions arqueològiques ja han posat en coneixement l’existència de trames de murs i la presència d’unes termes en la part exterior de les muralles. Amb aquest coneixement, i amb la necessitat de bastir un nou edifici de serveis, els anys 2006 i 2007 es realitzen prospeccions arqueològiques per validar les zones on serà possible recolzar els fonaments de la nova construcció sense malmetre les estructures romanes.

Per damunt de la cota de paviment, l’edifici conté altres elements de valor, com diversos mosaics noucentistes i falsos sostres molt treballats, que han estat protegits durant tot el procés de l’obra i finalment restaurats i reintegrats en el projecte del nou edifici.

Quan l’avanç de l’obra ha permès treballar en les condicions adequades, s’han iniciat els diversos treballs de recuperació patrimonial.

En el subsòl s’han realitzat diverses excavacions arqueològiques, tot datant i dibuixant tots els elements trobats, posant en valors aquells d’època romana. S’han posat al descobert murs, paviments hidràulics, part del vas d’una piscina, claveguerons o restes d’escales. Així mateix s’han trobat diversos objectes menors com claus, agulles, monedes, didals, etc. que han estat traslladats al museu de la cuitat.

Centro Cívico Pati Llimona

Els diversos paraments conservats, romans o medievals, han estat restaurats amb l’eliminació de materials afegits, i posteriorment consolidats amb materials, morters i tècniques de l’època, per tal de garantir-ne la durabilitat.

En els falsos sostres, ja malmesos abans de l’inici de les obres, s’han reincorporat les parts despreses o retirades per a l’apuntalament, i aquelles irrecuperables s’han reproduït a partir de motlles.

L’ampliació del Centre Cívic Pati Llimona és l’eix principal de l’actuació, més enllà de les qüestions patrimonials, tot dotant-lo de nous espais que permetin el millor aprofitament del centre i un enriquiment dels seus serveis.

L’edifici és composa de Planta baixa i 5 plantes pis. Les plantes Baixa i entresol estaran obertes entre sí i es dedicaren al patrimoni romà. La resta de les plantes estaran dedicades a l’ampliació del centre Cívic Pati Llimona amb el següent programa previst:

  • P. Principal: Fotografia
  • P. Primera: Adolescents
  • P. Segona: Casal infantil
  • P. Tercera: Sala de conferències i dependències del Districte

S’han previst tres connexions per sobre de la muralla romana entre els edificis, per tal de fer més fluida la circulació dins el centre. A més, les plantes primera i segona han estat adaptades per a l’ús per part d’infants, tot adaptant les portes, instal·lacions, o baranes a la seguretat necessària per a nens petits. 

Centro Cívico Pati Llimona
Centro Cívico Pati Llimona

La superfície útil actual del centre Cívic Pati Llimona és de 1.781,31m2. Amb l’ampliació del Centre al nou edifici, s’incorporaran 768,01 m2 i disposarà en total de 2.549,32 m2 per desenvolupar el programa de futur.

L’edifici ha format part de diferents edicions de la Mostra Open House Barcelona, i ha estat inclòs en l’Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona, de l’any 2012.

Client

Foment Ciutat Vella

Ubicació

Carrer del Regomir, 7-9. Barcelona

Pressupost

4.700.000,00 €

Any projecte

2006-2008

Any execució

2009-2011

Masia Cal Gotlla

Rehabilitació integral de la Masia de Cal Gotlla per a la seu del Consorci de la Gran Via.

La masia de Cal Gotlla és un edifici del segle XVI amb l’estructura clàssica de tres cossos i un travesser posterior, inclosa en el catàleg de patrimoni arquitectònic.

Durant anys la masia va quedar en desús, i durant els quals va patir un incendi que en va enfonsar teulades i estructures, i es va realitzar la urbanització del Polígon Pedrosa.

El nou traçat de carrers resultant, anivellar amb l’expansió de la Gran Via, va deixar el nivell original de la masia i els seus camps uns dos metres per sota de la cota dels carrers de l’entorn.

Masia Cal Gotlla
Masia Cal Gotlla

Els condicionants de partida obligaven a una orientació de la rehabilitació per a oficines poc habitual, tot recuperant el major àmbit possible a la nova cota d’accés, treballant els talussos i desnivells.

El cos principal de la masia es va recuperar, tot mantenint alçades i recuperant les obertures, i amb una distribució interior per cossos longitudinals com en l’edificació original. De l’estructura primigènia es va poder salvar una encavallada, que es va restaurar i col·locar al mateix lloc, tot recuperant la seva funció estructural.

Masia Cal Gotlla

Els murs de suport van ser recalçats mitjançant sabates corregudes a banda i banda, lligades amb perfils metàl·lics passants.

L’adequació de l’edifici als usos i necessitats actuals va obligar a destinar alguns espais posteriors per a la instal·lació de maquinària de climatització i les escomeses de serveis. Així mateix es va millorar l’aïllament tèrmic de la coberta tot mantenint les cotes i acabats originals.

Masia Cal Gotlla
Masia Cal Gotlla

L’edifici va acollir les Oficines del Consorci per a la reforma de la Gran Via, de l’Ajuntament de l’Hospitalet.

Client

Ajuntament de L’Hospitalet i Consorci de la Zona Franca de Barcelona

Ubicació

Carrer Salvador Espriu. L’Hospitalet de Llobregat

Pressupost

715.000 €

Any projecte

2006

Any execució

2007-2008

Centre de Serveis Cal Gotlla

Edifici d’oficines i serveis per a empreses.

La proposta per al nou Centre de Serveis Cal Gotlla és la guanyadora del concurs convocat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, en col·laboració amb l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

El Centre de Serveis es part del desenvolupament d’un districte econòmic que ha d’obrir les portes del nou segle, ha de potenciar les línies bàsiques de la creació d’aquest nou sector, fent especial èmfasi en la sostenibilitat recolzada en les noves tecnologies.

La construcció proposada és un edifici d’oficines amb una superfície de 4.500 metres quadrats, que incorpora un pàrking soterrat, cafeteria-restaurant, sala d’actes i altres usos complementaris a les oficines. El projecte comprèn també el disseny de la plaça i la restauració de la masia del S. XVI que actualment ocupa la parcel·la.

És per això que es proposa una funció de servei i relació entre empreses orientada a posar en comú interessos i crear sinèrgies entre empreses que implantin aquestes línies de treball en la seva estructura, com aquelles que ofereixin aquests serveis. Tot això gestionat per un òrgan que promogui l’ús i implantació de noves tecnologies, i la millora de la competitivitat des de la sostenibilitat i la gestió dels recursos.

Centro de Servicios Cal Gotlla
Centro de Servicios Cal Gotlla

Per respondre a les exigències funcionals, es planteja una distribució d’usos en funció de l’accessibilitat necessària de cada espai. D’aquesta manera, els serveis i espais de pública concurrència se situen en planta baixa i primera, i les oficines les plantes següents.

El nou Centre de Serveis ha de respondre a les noves tendències tant empresarials com socials. L’edifici ha de ser tecnològicament avançat i sostenible. Cal que minimitzi el consum energètic i la despesa en manteniment.

Es proposa per tant un edifici de volumetria compacta però foradada per patis i terrasses, que permet una relació interior-exterior capaç d’aprofitar la llum natural en tots els seus espais, alhora que gestionar correctament la captació de calor o protegir-se de la radiació solar, segons sigui necessari.

Centro de Servicios Cal Gotlla

La selecció de materials per a la construcció del nou Centre de Serveis es realitza des de la sostenibilitat entesa globalment, és a dir, tenint en compte els processos de fabricació dels materials, la seva posada en obra, el seu fàcil manteniment, i la reutilització o reciclatge en acabar la seva vida útil. Es proposa per tant l’ús d’acer i alumini, vidre i policarbonat, com materials distintius del nou edifici.

La qualitat arquitectònica ha de ser l’eix vertebrador de l’edifici, a totes les escales, des de la volumetria fins al disseny d’interiors, de tal manera que sigui tant un referent i pol d’atracció en el seu entorn, com un espai agradable per al seu ús.

Client

Ajuntament de L’Hospitalet i CZF

Ubicació

Carrer Salvador Espriu, L’Hospitalet de Llobregat

Pressupost

6.550.000 €

Any projecte

2006

Any execució

Terminal Internacional de cafè i cacau

Rehabilitació d’una nau d’emmagatzematge de cafè verd al port de Barcelona.

El sector d’Àlvarez de la Campa, al Port de Barcelona, és un conjunt de naus i magatzems de mitjans de la primera meitat del segle passat. L’àrea està força exposada als agents atmosfèrics amb l’agreujant de trobar-se en un ambient marí, que és especialment agressiu. Al llarg del temps s’han fet reparacions i actualitzacions puntuals en uns i altres edificis.

El magatzem número 3 serveix actualment per al dipòsit de cafè i cacau verd, i és una peça rectangular de 8.750 m2, que es distribueix en planta baixa, amb una petita construcció interior per oficines i serveis de planta i pis.

Terminal Internacional de café y cacao
Terminal Internacional de café y cacao

La necessitat d’una restauració integral de l’edifici i l’adopció de totes les mesures de seguretat necessàries, comporta un estudi de patologies que conclou amb la necessitat de substituir tota l’estructura de coberta.

El projecte de reparació de la nau consisteix en mantenir les façanes i el seu aspecte original, reparant acuradament les patologies existents, i en substituir-ne totalment la coberta, a causa del seu mal estat, eliminant els elements horitzontals actuals, i finalment també els pilars de formigó armat, en observar en la campanya de cales realitzada, que els armats no ofereixen les garanties necessàries.

Terminal Internacional de café y cacao
Terminal Internacional de café y cacao

Degut a la càrrega de foc a considerar per l’emmagatzematge de gran volum que s’hi fa, l’interior de la nau es planteja subdividit en sectors independents, amb grans comportes tallafocs. Així i tot, es mantenen els accessos i el funcionament i distribució originals de la nau.

S’instal·la un sistema d’extinció de gran cabal, amb ruixadors alimentats per un dipòsit exterior i un grup de bombeig que permeten assolir la pressió necessària per a l’extinció.

Terminal Internacional de café y cacao
Terminal Internacional de café y cacao

La coberta, a banda de comptar amb els exhutoris automàtics, incorpora unes grans lluernes que permeten l’ús de la nau amb llum natural.

L’acabat superior de la coberta és un mosaic que singularitza l’edifici i evoca les agrupacions de contenidors i els tons marins.

Client

Consorci de la Zona Franca de Barcelona

Ubicació

Sector Álvarez de la Campa, Port de Barcelona

Pressupost

3.900.000 €

Any projecte

2006

Any execució

2009

Conservatori de Granollers

Nova Escola de Música i Conservatori dins l’edifici de l’Auditori de Granollers.

El Teatre-Auditori de Granollers sorgeix com a resposta a les necessitats culturals i tradicionals de la música i dansa que la ciutat de Granollers ha tingut durant molts anys.

Conservatorio de Granollers
Conservatorio de Granollers

La construcció inicial del Teatre Auditori deixa sense executar l’Escola de Música, que té un espai reservat dins l’estructura de l’edifici. L’Ajuntament de Granollers convoca un concurs públic per al disseny de la nova escola, situada dins un espai buit del teatre. L’Escola de Música serà una peça independent del conjunt, però a l’hora complementaria de tot l’edifici.

Els arquitectes Salvador Matas, Roger Montoto i Glòria Viladrich son designats guanyadors del concurs, amb una proposta que com a criteris principals aposta, per una banda, per la funcionalitat davant de la diversitat d’horaris, de la diversitat de públic i de les diferents necessitats i del propis estudiants, i d’altra banda per la qualitat arquitectònica i d’interiors que cal que tingui un edifici d’aquestes característiques. També es tenen en compte els criteris econòmics i de sostenibilitat, molt lligats també a la funcionalitat.

Conservatorio de Granollers
Conservatorio de Granollers

Si hi ha un element que defineixi aquest edifici, és el pati d’il·luminació. La força i la importància d’aquest rau en el fet d’alliberar-lo i de tractar-lo com un atri cobert, que sigui un espai de relació i alhora l’àmbit d’entrada i sortida de cada aula, funcionant a l’estil d’un claustre.

Les feines tècnicament més complexes son desenvolupar els espais de les aules i l’aïllament acústic entre elles, de gran importància. Es dissenyen tancaments i geometries que s’assagen amb equips de sonometria per garantir-ne les prestacions, i que son diferents en funció de l’instrument a que es dediqui cada aula.

Conservatorio de Granollers
Conservatorio de Granollers

Client

Ajuntament de Granollers

Ubicació

Carrer de Ponent 44, Granollers

Pressupost

1.025.000,00 €

Any projecte

2002

Any execució

2004-2005

Escuela UTMAR

Reforma d’aules i adequació dels espais exteriors infantils de l’escola.

L’escola UTMAR està ubicada a la primera planta de dues finques que es comuniquen a través dels patis interiors d’illa dels dos edificis.

La voluntat del Centre és la de unificar el disseny dels espais exteriors de l’escola, adequant-los a l’ús infantil amb seguretat i renovant els acabats i tancaments.

Escuela UTMAR
Escuela UTMAR

En aquest àmbit s’ha  aconseguit donar-li una imatge lúdica i dinàmica, a través dels materials i la gama de colors escollida. Concretament s’han implantat aplacats de panells de resines de diferents colors en el perímetre dels patis interiors. En el terrat de les aules annexades al pati s’ha substituït l’escala metàl·lica d’accés per una nova escala amb una inclinació menys pronunciada.

S’ha construït una nova tanca i barana de xapa perforada en tot el perímetre del terrat, en substitució de la tanca de malla que hi havia.

Escuela UTMAR
Escuela UTMAR

Com a resultat de la intervenció, s’han assolit uns espais de disseny unitari i reconeixible, amb els nivells de qualitat i seguretat desitjats.

Client

Escola UTMAR, S.A.

Ubicació

Carrer Rosa d’Alexandria, L’Hospitalet del Llobregat

Pressupost

115.000 €

Any projecte

2012

Any execució

2012

Casa El Port de la Selva

Habitatge unifamiliar aïllat.

La casa del Port de la Selva és un habitatge unifamiliar de cap de setmana, situada a l’extrem nord del Parc Natural del Cap de Creus. Amb una superfície de 145 metres quadrats, s’adapta al terreny molt inclinat amb una geometria de cossos compactes recolzats en un mur de formigó que ordena la topografia.

L’habitatge es compon d’un cos principal amb cuina, sala i un dormitori suite, i un cos posterior amb dues habitacions i un bany. Cadascun dels cossos, si bé estan connectats interiorment en planta baixa, disposa de la seva pròpia escala de comunicació.

Casa El Port de la Selva
Casa El Port de la Selva

La volumetria es genera com a intersecció entre un gran mur de formigó vist, que actua com a plataforma sobre la que es recolzen dos volums blancs, lleugers i articulats que s’obren a l’entorn, i les vistes sobre el poble i el mar.

En l’interior s’ha treballat amb materials bàsics: formigó, ceràmica, fusta i parets blanques, materials bàsics i senzills gairebé sense manipular-los, que reforcen la plasticitat de l’edifici, alhora moderna i acollidora.

Casa El Port de la Selva

En la planta baixa els diferents espais flueixen de l’exterior cap a l’interior, seguint el mur de formigó vist, connectant la terrassa amb la sala d’estar, que a la seva vegada és oberta a la cuina. A continuació un estudi que funciona com a distribuïdor obert, connecta amb la peça posterior de dormitori i bany.

Casa El Port de la Selva
Casa El Port de la Selva

La planta superior està dividida per un pati central que fa de rebedor a l’accés a l’habitatge i que dona independència a un dels dormitoris. L’estança principal és una suite amb una terrassa orientada al jardí d’oliveres i la badia del Port de la Selva, per gaudir de les millors postes de sol.

Cliente

Amadeu Montoto

Ubicación

El Port de la Selva, Girona

Presupuesto

65.000 €

Año proyecto

2002

Año ejecución

2003-2012