Casa Gran Ajuntament

La reforma integral per a noves oficines a la planta tercera de la Casa Gran de l’Ajuntament de Barcelona, projectades per 23:45 Arquitectes i dirigides per Campanyà i Vinyeta Arquitectes arriba a la fase de lliurament.

Aquest projecte en un edifici emblemàtic de la ciutat ha integrat elements del patrimoni arquitectònic presents en l’edifici, com una rosassa gòtica o una escala vuitcentista a més de paraments històrics.

La intervenció s’ha realitzat sempre tenint en compte el valor dels elements existents, i s’han integrat les noves necessitats tant d’ús com d’instal·lacions, climatització i llum natural per crear nous espais de gran qualitat, amb distribucions flexibles que s’adaptin a les necessitats de treball que es presentin.

Els murs existents s’han tractat amb morter de calç amb diferents acabats segons la zona, i s’ha mantingut l’ús de mosaic hidràulic, però en gran format, per als paviments.

Les noves àrees s’han delimitat amb fusteries lacades i grans superfícies envidrades. El costat exterior dels tancaments es revesteix amb tèxtils de vinil, per obtenir major calidesa sense renunciar al fàcil manteniment.


Com a resultat les noves oficines resulten un espais integradors, flexibles, amb llum natural i un ambient de treball molt confortable i actual.

Reforma d’habitatge a Sant Feliu de Codines

La reforma d’un habitatge del S. XVIII sempre suposa un repte i una il·lusió especials.
Situada al centre de Sant Feliu de Codines, la construcció es trobava en força mal estat. Hem començat per reparar-ne l’estructura, mantenint el caràcter inicial, amb bigues vistes i llates, però millorant l’aïllament i reparant i substituint aquells elements que ho necessitaven.

En la planta baixa s’ha ubicat la cuina en la façana posterior, aprofitant els afloraments de roca del terreny per crear un ambient molt acollidor, mentre permetem que els murs respirin.

Els acabats interiors i de façana s’han realitzat amb morters de calç per assegurar que la casa tingui una qualitat de l’aire interior adequada

Després de gairebé un any i mig, acaben les obres de rehabilitació obtenint un disseny i instal·lacions adequats al confort del segle XXI, respectant i potenciant la identitat de l’habitatge original del S. XVIII al centre de Sant Feliu de Codines.

Treball molt intens i sempre amb la marca de qualitat de la col·laboració amb @Sostenible_SL

Acaben les obres de la Terrassa Artística

La restauració d’uns dels mosaics més grans i més amagats de Barcelona s’ha completat aquest mes de juny.

Rehabilitación y restauración de la terraza artística del Ayuntamiento de Barcelona

Els onze mesos de treballs han permès desmuntar el conjunt del mosaic, realitzar una nova formació de coberta, i recol·locar-lo de nou a partir de la detallada catalogació prèvia de cadascuna de les peces que formen el mosaic, més de 10.000 totes diferents.

Durant l’obra, a més del mosaic de la Terrassa Artística, s’ha intervingut en el sostre del vestíbul d’accés als edificis municipals, millorant la xarxa de desguàs, el sistema d’il·luminació, resolent patologies provocades per les infiltracions i restaurant el cel ras de llistons de fusta.

La finalització de l’obra, d’un nivell de restauració altament delicat, suposa la culminació d’un projecte iniciat el 2012 amb un treball de recerca i proves in-situ per determinar la manera òptima de restaurar la Terrassa i mantenir tant l’edifici en ús com assegurar la preservació del bé patrimonial.

La nova ITE

El 27 de maig ha entrat en vigor el nou Decret d’ITE, Decret 67/2015 per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l’edifici.

A. Inspecció tècnica d’edificis d’habitatges:

  • Habitatges unifamiliars. S’incorporen els habitatges unifamiliars, excepte aquells en què la seva edificació principal estigui separada 1,5 m o més de la via pública, de zones d’ús públic i de les finques adjacents.
  • Qualificació de les deficiències. S’amplia la graduació de la qualificació de les deficiències que es deriven de la inspecció de l’edifici a 4 nivells, incorporant, com a novetat, la qualificació d’important (molt greu, greu, important i lleu).
  • Informe d’inspecció tècnica de l’edifici, IITE. S’amplia el seu contingut i caldrà que s’acompanyi de:
    • Les recomanacions i terminis de les accions que cal dur a terme per a un correcte manteniment i conservació de l’edifici.
    • Les recomanacions tècniques per a la millora de la sostenibilitat i ecoeficiència de l’edifici.
    • L’avaluació de les condicions bàsiques d’accessibilitat universal que identifiquin i recomanin les intervencions tècnicament viables.
  • Certificat d’Aptitud. El certificat d’aptitud que emet l’Administració tindrà diferents períodes de vigència, segons la qualificació de les lesions identificades en l’informe ITE (3 anys amb caràcter cautelar per a edificis amb lesions greus i molt greus i mesures cautelars executades, 6 anys amb caràcter provisional per a edificis amb lesions importants i 10 anys per a edificis sense lesions o lesions lleus).
  • Verificació tècnica. La vigència dels certificats d’aptitud amb caràcter cautelar o caràcter provisional queda condicionada a la verificació tècnica, en els terminis que especifica el Decret, realitzada per un tècnic, on es faci constar que les lesions no han incrementat el seu nivell de gravetat o ja han estat reparades.
  • Programa de Rehabilitació. Una vegada la propietat de l’edifici disposa de l’Informe d’inspecció tècnica de l’edifici en què s’indiqui l’existència d’algun tipus de deficiències, la propietat haurà d’aprovar un Programa de rehabilitació acompanyat d’un fons de reserva que garanteixi la reparació de les deficiències, podent-se dur a terme per fases.

B. Llibre de l’edifici dels edificis d’habitatges:

  • Edificis de nova construcció o resultants d’una gran rehabilitació. S’amplia el seu contingut amb la incorporació del Manual de l’habitatge, per tal que la propietat dels habitatges pugui disposar d’informació detallada del mateix.
  • Edificis existents. S’estableix l’obligatorietat per part de la propietat de formalitzar el Llibre de l’edifici a partir de la data de recepció de l’informe ITE i amb el contingut mínim que s’especifica en el Decret.

Acaben les obres del Bloc de Sant Ramon

El setembre de 2013 començaven les obres de rehabilitació d’aquest bloc d’habitatges situat en ple cor del barri del Raval de Barcelona. L’inici dels treballs, amb un enderroc difícil i una actuació curosa de reconeixement arqueològic, va ser molt intens. Superada aquesta primera fase, les obres s’han dut a terme amb fluïdesa.

Edificio Sant Ramon

En destaquen el pati central enrajolat amb peces esmaltades de 10x10cm, alternant rajoles brillants amb altres mats, es visible des del carrer i oferint una qualitat ambiental inigualable a les estances dels habitatges que hi tenen obertures, actuant com una tercera façana.

Els locals comercials situats a banda i banda de l’escala d’accés disposen de sortida al pati posterior, acabat amb graves procedents del reciclatge de material de la pròpia obra, i amb dos til·lers grocs que actuaran de filtre solar.

El resultat final ha estat l’esperat, un edifici lluminós i de qualitat, amb un nivell d’acabats lleugerament superior al previst inicialment.

Acaben les obres del Bloc dels Pescadors

Després de gairebé tres anys i mig de treball, s’han recepcionat les obres de rehabilitació del Bloc dels Pescadors a la Barceloneta.

Bloque de los Pescadores

El procés es va iniciar l’estiu del 2011 amb l’adjudicació del concurs promogut per Foment de Ciutat Vella, i durant dos anys es va redactar el projecte amb estreta col·laboració de l’Oficina del Pla de Barris de la Barceloneta. La implicació professional dels components d’aquesta oficina i l’immens treball a peu de carrer i d’obra durant dos anys han fet possible el que semblava gairebé una odissea. La rehabilitació del Bloc de 154 habitatges suposa la posada en comú de realitats molt diverses, i l’atenció a infinitat de casos.

El resultat final és una obra de caràcter unitari, que recupera els valors formals de l’edifici projectat per J.A. Coderch, i hi incorpora de manera respectuosa les necessitats d’infraestructures dels nostres dies.

Es presenta la web serie El Bloc dels Pescadors en roda de premsa

S’acaba de presentar el web Bloc dels Pescadors. És una websèrie documental que segueix el procés de mediació entre tècnics de l’Ajuntament de Barcelona, arquitectes i veïns per aconseguir la rehabilitació del bloc dels Pescadors, al barri de la Barceloneta.

L’autor n’és Andeu Meixide, arquitecte de formació que ha basat la seva activitat professional en el cinema i la imatge.

El treball recull la història de la Barceloneta i el seu procés de transformació a partir del seguiment de les obres de rehabilitació d’un dels edificis més singulars de la Barceloneta.

L’anomenat Bloc dels Pescadors és una obra de J.A. Coderch, que gràcies a la intervenció de l’oficina del Pla de Barris ha assolit la capacitat per fer-ne una rehabilitació d’elements comuns.

El projecte de rehabilitació, redactat pel nostre estudi, ha implicat un intens treball de camp per resoldre l’extensíssima casuística de cadascun dels pisos que s’han anat transformant al llarg dels 60 anys de vida de l’immoble. La voluntat de recuperar tant la seguretat constructiva del Bloc, com el seu valor patrimonial ha estat l’eix del projecte i els treballs que encara es troben en curs.

24h Open House BCN

En l’edició d’enguany, el Festival d’Arquitectura 48H OpenHouse Barcelona, ha decidit incloure en la seva mostra l’edifici del carrer Regomir 7-9, també anomenat Edifici Termes, per la piscina Termal que es va descobrir en el subsòl durant les obres.

Aquest edifici, projectat i construït el nostre estudi entre els anys 2005 i 2009, permet per primer cop recuperar una part de les antigues termes romanes situades a l’entrada de la ciutat, i on el viatgers es preparaven o feien negocis abans d’entrar a Barcino pel Portal de Mar. Durant l’execució del projecte s’ha recuperat gran part d’una piscina, traces dels murs de les estances, revestiments hidràulics, clavegueram, i objectes com monedes, agulles, ceràmica, didals, sivelles o claus.

Dins l’edificació existent s’hi trobava una de les torres rodones que flanquejava la porta de Barcino, i que ha estat alliberada de revestiments moderns, mostrant-la en continuïtat amb la resta de la muralla. D’aquesta manera es pot contemplar amb continuïtat des de la porta, i passant per sota de l’edifici fins al pati de Correu Vell, una pany de muralla que seguia el camí de ronda que va envoltar Barcelona durant mil anys, des del segle III.

Per aconseguir-ho, el projecte ha consistit en elevar el programa funcional del Centre Cívic, situant-lo nou metres damunt la cota de carrer, i connectant amb l’existent Pati Llimona per damunt de la part romana de la muralla. D’aquesta manera ha estat possible respondre al ritme vertical marcat per la façana de carrer, mentre s’allibera un gran espai en planta baixa i entresòl, destinat a posar en valor les restes romanes. En aquest volum superior hi trobem aules del Centre Cívic, laboratoris i plató fotogràfic, una sala d’actes i dependències del Districte de Ciutat Vella.

Durant els dos dies del festival, jo mateix tindré l’oportunitat d’acompanyar els visitants per l’edifici i explicar-los una part de la història de la ciutat i de com es pot donar valor al patrimoni des de l’Arquitectura.