23:45 Arquitectes recupera la maqueta com a eina de treball gràcies a la tecnologia d’impressió 3D

En l’era de la digitalització per excel·lència, hem de recordar que les persones som analògiques, i en els processos creatius no hem de perdre tot allò que ens aporten els sentits, la vista i el tacte. Per això, a 23:45 Arquitectes, en el procés de disseny i presentació de projectes, hem recuperat la maqueta com a eina de treball, un element gairebé oblidat en la majoria dels estudis d’arquitectura. Però ho hem fet adaptats a les possibilitats que ens ofereix la tecnologia de la impressió 3D.

Amb la impressió 3D podem obtenir de forma ràpida volums del nostre projecte, que ens permeten validar proporcions, accessos, il·luminació i tants altres aspectes de manera molt més intuïtiva, manipulable i directa. I amb tantes opcions o variacions com vulguem, per posar-les de costat i seguir amb el procés de disseny de manera crítica i fluïda.

Per nosaltres, la comunicació amb el client és una base del nostre procés de disseny, i l’ús d’eines d’impressió 3D l’han simplificat i agilitzat.

La resposta per part dels clients ha estat excel·lent i immediata. Han valorat molt positivament la comprensió del projecte i facilitant el diàleg sobre la proposta per avançar en la seva concreció sobre segur.

El COAC va organitzar un cicle de conferències sobre Intel·ligència Artificial en l’Arquitectura

Les passades setmanes vam assistir al cicle de conferències sobre La Intel·ligència Artificial a l’Arquitectura, a les seus del COAC a Girona i a Vic.

Matemàtics, arquitectes, i advocats ofereixen el seu punt de vista des de la seva pràctica professional, i ens han mostrat quin és l’estat actual del desenvolupament de la intel·ligència artificial a l’Arquitectura, i algunes de les eines de IA Generativa ja disponibles al mercat.

El consens general és la velocitat en que s’està desplegant el potencial d’aquesta eina, de només 18 mesos d’edat, i per tant la dificultat d’establir quin és el seu sostre o quin ha de ser el marc legal que reguli el seu desenvolupament.

La intel·ligència artificial i sobretot la IA generativa, ha de ser una eina d’ajut, un motor que optimitza processos i per tant ha de posar en valor el pensament crític. La capacitat de triar i discernir que té l’arquitecte pren molt més valor, en tant que s’automatitza o es simplifica el procés projectual, i per tant la creativitat té l’oportunitat de recuperar protagonisme en el desenvolupament de projectes.

A dia d’avui cal que tinguem pensament crític, per tal de discernir la qualitat entre un núvol de propostes i opcions que ens ofereixen les noves eines. Hem de continuar fent les preguntes adequades, per tal que l’arquitectura avanci cap allà on volem.

Tinguem també en compte que la responsabilitat és la mateixa. Tant la responsabilitat àmplia de continuar produint arquitectura de qualitat, amb sentit i intenció, com la responsabilitat civil. Això serà així fins que la societat decideixi que la màquina ja en sap prou, i es deixi de banda al facultatiu. De moment, per portar un cotxe autònom encara cal tenir el carnet de conduir. Però no sembla lluny pensar que això es superarà, igual que no cal tenir-lo per agafar un taxi.

Tenim l’oportunitat per tant de donar un gran impuls a l’arquitectura, sempre que siguem capaços de fer-ho amb la responsabilitat i el respecte que mereix la professió.

Dues experiències de rehabilitació d’edificis d’habitatges a Barcelona: bloc dels pescadors de la Barceloneta, i Sant Ramon 6 al raval

El Col·legi d’Arquitectes de Gran Canària ens va convidar el passat 16 de febrer a fer una conferència sobre dos projectes de rehabilitació del nostre estudi 23:45 Arquitectes, situats a la ciutat de Barcelona.

La presentació ‘Dos experiencias de rehabilitación de edificios de viviendas en Barcelona’ estava centrada en la rehabilitació integral del Bloc del carrer Sant Ramon 6, del barri del Raval de Barcelona, i d’altra banda en la rehabilitació de la pell exterior del Bloc dels Pescadors de J. A. Coderch, a la Barceloneta.

Ambdós projectes es van fer fa 10 anys, i darrerament vam anar a visitar els dos edificis per veure la seva evolució, amb la satisfacció de que es mantenen en molt bon estat de conservació, i a més s’hi veu la petjada dels seus habitants, que se’ls han fet seus i els donen la seva pròpia vida.

La Conferència de 23:45 Arquitectes forma part del cicle de conferències del Col·legi d’Arquitectes de Gran Canaria COAGC

Integrat en el cicle de conferències del Col·legi d’Arquitectes de Gran Canària COAGC, les exposicions se centren tant en donar a conèixer intervencions en edificis emblemàtics, com en l’experiència de revisitar obres deu anys més tard i poder analitzar com han evolucionat.

L’experiència de compartir i debatre amb els companys de Las Palmas va ser molt enriquidora per tots, i una gran iniciativa del col·legi per divulgar la petita escala, la col·laboració i l’esperit crític. Estem molt agraïts d’haver-hi pogut participar, passar una bona estona i aprendre dels companys de Las Palmas de Gran Canària.

El 22 de gener de 2024 vam assistir a una jornada a l’Ajuntament de Barcelona, organitzada per la Fundació Lluís Domènech i Montaner, el Departament de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona i l’AADIPA, per conèixer in situ les actuacions que en Domènech i Montaner va fer a l’edifici de la Plaça Sant Jaume.

L’acte inicial es va celebrar al magnífic Saló de Cròniques, i va consistir en dues conferències per part de l’historiador Reinald González i l’arquitecta Anna Ribas, i la visita als diferents espais on en Domènech hi va intervenir.

Visita guiada per conèixer els treballs de Domènech i Montaner a l’Ajuntament de Barcelona

Vam poder conèixer de primera mà la història dels enteixinats dels sostres del Saló de Cent i dels espais previs de planta baixa i planta primera, on s’hi ha anat fent actuacions de restauració i hi ha anat trobant les pintures decoratives superposades des del Gòtic primerenc fins a Domènech i Montaner.

Dins el Saló de Cent, vam poder accedir a la bastida per veure de ben a prop les bigues de fusta de la primera crugia, on s’hi estan realitzant actualment les tasques de fixació de les pintures.

Es tracta de tasques de màxima precisió que es fan de la mà de restauradors especialitzats, amb l’objectiu de preservar els elements de gran valor patrimonial de l’edifici de l’Ajuntament de Barcelona.

En la planta baixa, de la mà altre cop d’en Reinald, vam poder conèixer les diferents intervencions en la distribució de l’escala i els accessos, des de la porta gòtica del mestre Arnau Bargués, fins a la nova façana neoclàssica de la plaça Sant Jaume, de Josep Mas i Vila. A l’interior vam poder apreciar el magnífic treball de picapedrer dirigit per Domènech i Montaner en els arcs i columnes, i les intervencions posteriors de Josep Florensa.

En el viatge a Berlin, a més de visitar la Neue Nationalgalerie, vam tenir el privilegi d’assistir a un concert a la Berliner Philarmonie, edifici projectat per l’arquitecte alemany Hans Scharoun (1960-1963). Es tracta d’una de les sales de concerts més importants del món, i forma part del Kulturforum de Berlin.

La Berliner Philarmonie és una visita obligada per als amants de la música i l’arquitectura

L’edifici ens va impressionar per la seva singularitat arquitectònica, i vam poder gaudir de la magnífica acústica de la seva sala de concerts, que es manté plenament actual en quant a la proposta formal. Fa més de 60 anys aquesta proposta trencava per sempre els esquemes tradicionals de les sales de concerts clàssiques i esdevenia un referent per tot el que s’ha fet després.

Recentment hem tingut ocasió de viatjar a Berlin, i no podíem deixar de visitar la Neue Nationalgalerie, una obra magnífica de l’arquitecte Ludwig Mies van der Rohe inaugurada el 1968, i recentment reformada per David Chipperfield Architects, amb el màxim respecte cap a l’obra original. Es tracta d’un museu principalment dedicat a l’art del segle XX situat en la zona de Tiergarten, formant part del complex d’edificis culturals de Berlin, nomenat el Kulturforum.

La Neue Nationalgalerie,: icona de la història de l’arquitectura

Després de 5 anys d’obres és una plaer tornar a recórrer aquest icònic edifici i poder-nos aturar en cada detall. Vam tenir la sort de no trobar cap exposició en la planta de carrer, i d’aquesta manera poder apreciar l’obra en la seva totalitat, realment com si fos nova. Les paraules de Chipperfield resumeixen a la perfecció la intervenció realitzada: “La restauració no representa una nova interpretació, si no més aviat una reparació respectuosa”.

Les obres d’ampliació d’un habitatge unifamiliar aïllat a Montgat avancen a bon ritme. Es tracta d’una casa de dues plantes dels anys 70, la qual es reforma integralment, i s’amplia en planta baixa. El nou volum, de coberta plana, està en contacte directe amb el jardí que envolta la casa, enfocant les obertures principals cap a les orientacions sud i sud-oest.

Un habitatge unifamiliar que comptarà amb un pla  d’estalvi energètic que permetrà reduir el consum en més d’un 200%

En aquesta obra hem treballat especialment l’estalvi energètic, per assolir la màxima subvenció dels Fons Next Generation. S’ha estudiat l’aïllament tant de l’ampliació d’obra nova, com el SATE aplicat a la part de remodelació. S’han substituït les fusteries i les instal·lacions són completament noves, comptant amb aerotèrmia, recuperador entàlpic i plaques solars amb bateria acumulador.

El conjunt de la intervenció permetrà reduir el consum energètic en més d’un 200%, garantint la rendibilitat de la inversió i el confort des usuaris des del primer dia.

Estem treballant en la Rehabilitació energètica dels Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona, en col·labració amb l’enginyeria Víctor Barnés, on substituirem la coberta, canviarem fusteries i aïllarem façanes amb SATE. A més, es renovaran instal·lacions i es milloraran les condicions de protecció contra incendis.

Rehabilitació energètica

Durant la rehabilitació, hem detectat assentaments puntuals de l’estructura que tractem amb una millora del terreny mitjançant la injecció de resines. El procediment medeix la resistència del terreny abans i després del tractament per monitoritzar-ne la millora. Durent el procés d’injeccions a diferents profunditats, es mesura amb un sistema làser l’assentament de l’edifici, que tot sovint pot ser revertit en el mateix procediment.

Els assentaments diferencials són una patologia habitual en edificis antics i en aquells que estan situats en zones on la variació d’humitat en el subsòl en modifica la resistència al llarg del temps. El sistema d’injecció de resines permet controlar i de vegades revertir els assentaments quan l’origen està ben determinat, a partir d’un estudi de l’estructura de l’edifici.

La Generalitat de Catalunya, des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, ha aprovat amb data de 27 d’abril una nova línia de subvencions per a la retirada de l’amiant de la construcció, així com per la instal·lació de panells fotovoltaics en el mateix procés.
Aquesta resolució se suma a la recent publicació del Pla Nacional d’erradicació de l’Amiant a Catalunya.

Cal felicitar-se per aquestes noves iniciatives, que ataquen un problema de salut pública que feia temps que esperàvem, i tenim ara per fi una proposta d’intencions concreta i amb calendari.

Un greu problema de salut pública i ambiental.

El sector de la construcció i la indústria va utilitzar extensivament l’amiant, sobretot entre els anys cinquanta i noranta. En l’edificació, el trobem principalment en forma de fibrociment en teulades, dipòsits, baixants o jardineres, però existeixen altres usos com a aïllament tèrmic i acústic, com a protecció contra incendis d’estructures metàl·liques o formant part d’altres materials.
Si els materials que contenen amiant (MCA) s’alteren, bé sigui per manipulació o per degradació, alliberen microfibres que poden penetrar en el cos per les vies respiratòries i poden romandre en el tracte respiratori durant dècades.

Aquesta entrada a l’organisme pot provocar càncer de pulmó, laringe i ovari, i dues malalties causades exclusivament per la pols d’amiant: l’asbestosi i el mesotelioma maligne. Els primers símptomes d’asbestosi s’evidencien entre 10 i 20 anys després de l’exposició, mentre que un càncer derivat d’aquesta exposició triga entre 20 i 40 anys a aflorar, fet que en dificulta la detecció primerenca. Tot i això, a l’Estat espanyol la prohibició total de fabricar, utilitzar o comercialitzar materials que contenen amiant no es va fer efectiva fins al 2002.

Malgrat la seva prohibició, l’amiant continua present en nombrosos elements constructius, equips i instal·lacions. El cicle de vida estimat dels MCA, especialment del fibrociment, és de 30 a 50 anys, així que es calcula que el 2030 més del 85% d’aquests materials hauran superat la seva vida útil. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) determina que no es coneix un nivell d’exposició a les fibres d’amiant que no comporti risc. Els MCA es consideren, per tant, un problema de salut pública, laboral i mediambiental.

Les actuacions que es proposen per retirada d’amiant, organitzades en quatre àmbits:

1. Identificació de l’amiant: Actuacions enfocades a la detecció d’elements i espais amb presència d’amiant, així com el seu seguiment i control.
2. Retirada de l’amiant: Actuacions que tenen per objectiu l’eliminació ràpida i segura d’elements que contenen amiant.
3. Prevenció dels efectes de l’amiant: Actuacions que aborden les conseqüències de l’amiant en la salut, així com les actuacions per prevenir i pal·liar aquests problemes en el futur.
4. Impuls d’un nou marc normatiu: Actuacions que cal impulsar per disposar d’un marc normatiu autonòmic i estatal que permeti assolir els objectius previstos.

Fins ara, ja s’han dut a terme algunes iniciatives, com la creació del portal web amiant.gencat.cat, que facilita l’accés a informació especialitzada, al marc normatiu i a les diferents línies d’ajut. Paral·lelament s’ha encarregat a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) l’elaboració d’un mapa de les cobertes amb fibrociment a tot el territori, que es preveu que estigui disponible a finals del 2023.

En endavant, cal doncs esperar que es vagin publicant les diferents resolucions i els plans d’actuació concrets. Pel que fa al sector de la construcció, aquelles actuacions previstes que més ens afecten son que fan referència a la identificació i retirada.

Malgrat estan pendents d’implementació, les principals accions seran:

Bloc 1: Identificació d’amiant:

• ITEs: identificació d’elements amb amiant, i categoritzar-los com patologia greu.
• Obres majors o llicències d’activitats amb demolició, rehabilitació o reforma hauran d’explicitar en el redactat de projectes la presència d’amiant.
• CEE: obligatorietat de recollida d’informació sobre la presència d’amiant.

A mitjà o llarg termini, s’estudia la creació d’un certificat de presència d’amiant en l’edifici, com a document d’acompanyament obligatori en les transaccions immobiliàries, com passa ara en determinats casos, amb la cèdula d’habitabilitat o el Certificat d’Eficiència Energètica.