La Generalitat de Catalunya, des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, ha aprovat amb data de 27 d’abril una nova línia de subvencions per a la retirada de l’amiant de la construcció, així com per la instal·lació de panells fotovoltaics en el mateix procés.
Aquesta resolució se suma a la recent publicació del Pla Nacional d’erradicació de l’Amiant a Catalunya.

Cal felicitar-se per aquestes noves iniciatives, que ataquen un problema de salut pública que feia temps que esperàvem, i tenim ara per fi una proposta d’intencions concreta i amb calendari.

Un greu problema de salut pública i ambiental.

El sector de la construcció i la indústria va utilitzar extensivament l’amiant, sobretot entre els anys cinquanta i noranta. En l’edificació, el trobem principalment en forma de fibrociment en teulades, dipòsits, baixants o jardineres, però existeixen altres usos com a aïllament tèrmic i acústic, com a protecció contra incendis d’estructures metàl·liques o formant part d’altres materials.
Si els materials que contenen amiant (MCA) s’alteren, bé sigui per manipulació o per degradació, alliberen microfibres que poden penetrar en el cos per les vies respiratòries i poden romandre en el tracte respiratori durant dècades.

Aquesta entrada a l’organisme pot provocar càncer de pulmó, laringe i ovari, i dues malalties causades exclusivament per la pols d’amiant: l’asbestosi i el mesotelioma maligne. Els primers símptomes d’asbestosi s’evidencien entre 10 i 20 anys després de l’exposició, mentre que un càncer derivat d’aquesta exposició triga entre 20 i 40 anys a aflorar, fet que en dificulta la detecció primerenca. Tot i això, a l’Estat espanyol la prohibició total de fabricar, utilitzar o comercialitzar materials que contenen amiant no es va fer efectiva fins al 2002.

Malgrat la seva prohibició, l’amiant continua present en nombrosos elements constructius, equips i instal·lacions. El cicle de vida estimat dels MCA, especialment del fibrociment, és de 30 a 50 anys, així que es calcula que el 2030 més del 85% d’aquests materials hauran superat la seva vida útil. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) determina que no es coneix un nivell d’exposició a les fibres d’amiant que no comporti risc. Els MCA es consideren, per tant, un problema de salut pública, laboral i mediambiental.

Les actuacions que es proposen per retirada d’amiant, organitzades en quatre àmbits:

1. Identificació de l’amiant: Actuacions enfocades a la detecció d’elements i espais amb presència d’amiant, així com el seu seguiment i control.
2. Retirada de l’amiant: Actuacions que tenen per objectiu l’eliminació ràpida i segura d’elements que contenen amiant.
3. Prevenció dels efectes de l’amiant: Actuacions que aborden les conseqüències de l’amiant en la salut, així com les actuacions per prevenir i pal·liar aquests problemes en el futur.
4. Impuls d’un nou marc normatiu: Actuacions que cal impulsar per disposar d’un marc normatiu autonòmic i estatal que permeti assolir els objectius previstos.

Fins ara, ja s’han dut a terme algunes iniciatives, com la creació del portal web amiant.gencat.cat, que facilita l’accés a informació especialitzada, al marc normatiu i a les diferents línies d’ajut. Paral·lelament s’ha encarregat a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) l’elaboració d’un mapa de les cobertes amb fibrociment a tot el territori, que es preveu que estigui disponible a finals del 2023.

En endavant, cal doncs esperar que es vagin publicant les diferents resolucions i els plans d’actuació concrets. Pel que fa al sector de la construcció, aquelles actuacions previstes que més ens afecten son que fan referència a la identificació i retirada.

Malgrat estan pendents d’implementació, les principals accions seran:

Bloc 1: Identificació d’amiant:

• ITEs: identificació d’elements amb amiant, i categoritzar-los com patologia greu.
• Obres majors o llicències d’activitats amb demolició, rehabilitació o reforma hauran d’explicitar en el redactat de projectes la presència d’amiant.
• CEE: obligatorietat de recollida d’informació sobre la presència d’amiant.

A mitjà o llarg termini, s’estudia la creació d’un certificat de presència d’amiant en l’edifici, com a document d’acompanyament obligatori en les transaccions immobiliàries, com passa ara en determinats casos, amb la cèdula d’habitabilitat o el Certificat d’Eficiència Energètica.

Els dies 15 i 16 de març hem assistit al Saló ArchitectatWork de Barcelona, per conèixer de primera mà les darreres tendències en materials, acabats i solucions per façanes. A 23:45 Arquitectes estem atents a totes les novetats per tal d’enriquir els nostres projectes d’arquitectura, interiorisme i rehabilitació, oferint als nostres clients la solució més adequada amb el millor disseny.

En esdeveniments com aquest ens és possible veure els diferents productes de ben a prop, així com poder fer consultes tècniques i sol·licitar informació directament a les empreses expositores.

Feria ArchitectatWork Barcelona

ArchitectatWork és una fira que escelebra a Barcelona en el CCIB – Centre Convencions Internacional Barcelona Barcelona. Allà s’han presentat les novetats d’empreses espanyoles i internacionals relacionades amb el sector de l’arquitectura.

ArchitectatWork es distingeix de la resta de fires perquè les empreses participants presenten les seves innovacions i per la qualitat dels seus productes. Aquestes són dues de les característiques més destacades del perquè els expositors l’escullen com a proposta referent per mostrar els seus productes en un entorn únic destinat a professionals de l’arquitectura i l’interiorisme. Una fira amb caràcter internacional en el que les empreses entren en contacte directe amb prescriptors locals, permetent així que la relació amb ells sigui propera i estreta.

Des dels seus inicis, el format d’Architectatwork s’ha diferenciat pel seu destacat layout expositiu, el qual ha constituït i forjat la seva pròpia identitat. Un disseny que respon de manera eficient a les necessitats de facilitat, accessibilitat i fluïdesa en la dinàmica de fira i que genera un ambient agradable per donar a conèixer les últimes novetats, així com desenvolupar converses amenes entre expositors i visitants.

Aquest any Architectatwork Barcelona ha girat al voltant del tema “Recursos Naturals” i ha comptat amb Seminaris inspiradors on hem pogut escoltar i veure les reflexions que destacats professionals ens han compartir a partir de les seves investigacions i dilatada experiència en el sector, a més d’una exposició temàtica de materials i innovacions de productes curosament seleccionada.

¿A quin públic va dirigit Architectatwork ?

Entre els assistents de l’acte més afins hi ha arquitectes, interioristes, dissenyadors d’exterior i interior, enginyers, urbanistes, instituts governamentals, promotors immobiliaris i estudiants cursant el seu últim any.

Architectatwork és un format de fira internacional que es celebra en 16 països diferents i és un projecte que va néixer l’any 2003 en Kortrijk (Bèlgica) de la mà del grup C4 – Creative Fo(u)r amb l’objectiu de generar un contacte més amè i proper entre visitants i expositors del sector de l’arquitectura i l’interiorisme.

L’Ajuntament de Sant Joan Despí ha confiat en 23:45 Arquitectes per a la reforma del Parc del Mil·lenari. Aquest parc situat al límit de municipi, entre el vial de vora de l’autopista i el poliesportiu, és un coixí verd que fa de filtre per al nucli urbà.

El programa del Parc del Mil·lenari és extens i s’hi combinen zones per a infants, o una gran àrea per a l’esport, amb zones de passeig i repòs molt enjardinades.

Criteris de Sostenibilitat per a la reforma del Parc del Mil·lenari de Sant Joan Despí

La proposta de reforma ha tingut en compte en tot moment criteris de sostenibilitat en la tria de materials i el tractament de l’aigua.

El programa ha consistit per una banda en la renovació i actualització de l’àrea infantil, substituint jocs i renovant el sauló, tot agrupant les activitats per edats.

L’altre focus d’atenció s’ha posat en les àrees esportives, on es ressituen les taules de ping pong i es renova completament la pista de bàsquet. En aquest cas s’ha optat per un nou paviment de llosetes de polipropilè 100% reciclat, que garantirà una durabilitat i una qualitat aptes per a partits reglats.

Els paviments de llambordes s’han renovat amb peces que garanteixin un filtratge en el terreny de la pluja, contribuint a la sostenibilitat del sòl.

Finalment s’ha incorporat la plantació de nou arbrat, disposat de manera que ordeni circulacions i diferents activitats.

Esperem el començament de les obres per a fer realitat aquesta nova àrea de lleure a Sant Joan Despí.

La nova Oficina d’Atenció al Ciutadà de Vilassar de Mar, dissenyada per 23:45 Arquitectes, aviat serà una realitat.

El projecte ha estat el resultat de mesos de treball en col·laboració amb l’Ajuntament, a partir de concurs d’idees guanyat el 2021.

L’espai de la nova Oficina d’Atenció al Ciutadà de Vilassar de Mar està inclòs al catàleg de patrimoni del municipi

El local on es farà la nova OAC és un espai inclòs en el catàleg de patrimoni del municipi, situat a la Plaça de la Vila. En els seus orígens, l’espai allotjava el Casino, i a principis del segle XX era un important lloc de trobada social.

D’aquesta època n’han quedat els sostres, formats per un seguit de voltes decorades amb pintures de rams de flors i centres de guix, així com una columna de fosa i restes de les falses bigues de fusta que ocultaven l’estructura metàl·lica.

El projecte preveu recuperar la visibilitat dels sostres i donar-los protagonisme, tot eliminant afegits i alliberant l’estructura de suport de les voltes.

El conjunt de l’espai està tractat amb materials inspirats en l’època d’esplendor del Casino, però responent en tot moment a les necessitats actuals d’una oficina de treball i atenció al públic.

S’ha incorporat climatització i xarxes, s’ha resolt l’accessibilitat i s’han instal·lat serveis, però sempre mantenint l’espaiositat de doble alçada i destacant sostre i estructura originals, que es percep tot just entrar en la nova oficina.

Hem acabat les obres de rehabilitació de la façana Sud del Centre de Serveis de la Zona Franca de Barcelona.