Deu anys de la finalització de l´obra de restauració de la Terrassa Artística de l´Ajuntament de Barcelona

La “Terrassa Artística” es troba situada a l’Ajuntament de Barcelona, concretament a l’edifici Novíssim.

Aquest edifici municipal es construeix a principis dels anys 60, i poc després de la seva posada en marxa, s’encarrega a Josep Maria Subirachs l’obra del coronament del vestíbul, l’actual fris de formigó, i a Joan-Josep Tharrats l’acabat de la coberta existent a l’edifici, l’actual Terrassa Artística.

Les obres es van iniciar el 1962 i es van executar en diverses etapes fins al 1969, any de la seva inauguració, amb José María de Porcioles a l’alcaldia.

Actualment l’ús de l’espai situat sota la Terrassa és el de servir de vestíbul d’accés als edificis municipals.

La Terrassa Artística és una coberta plana transitable amb acabat de rajola ceràmica vitrificada, a la que s’hi pot accedir des de diferents espais dels tres edificis que componen el conjunt de l’Ajuntament de Barcelona (Casa Consistorial, Edifici Nou i Edifici Novíssim). La seva funció és representativa i permet acollir determinats actes protocol·laris de l’Ajuntament.

Amb els anys, el conjunt de la Terrassa va patir envelliment, tant patrimonial com constructiu, fet que va motivar l’encàrrec de l‘obra de restauració a 23.45 Arquitectes, el 2012.

Per dur a terme les reparacions necessàries, les fases d’obra de restauració van ser el desmuntatge del paviment patrimonial, l’enderroc de la formació de coberta i la seva reconstrucció de bell nou. Finalment es va recol·locar el paviment patrimonial de manera idèntica a l’original, havent restaurat totes les peces una per una, to recuperant l’aspecte original del fantàstic mosaic dissenyat per Tharrats.

Deu anys després de finalitzar les obres, recordem aquesta feina que va suposar un repte pel nostre estudi, el qual va ser compartit amb un equip especialitzat de restauradors i constructors.

23:45 Arquitectes recupera la maqueta com a eina de treball gràcies a la tecnologia d’impressió 3D

En l’era de la digitalització per excel·lència, hem de recordar que les persones som analògiques, i en els processos creatius no hem de perdre tot allò que ens aporten els sentits, la vista i el tacte. Per això, a 23:45 Arquitectes, en el procés de disseny i presentació de projectes, hem recuperat la maqueta com a eina de treball, un element gairebé oblidat en la majoria dels estudis d’arquitectura. Però ho hem fet adaptats a les possibilitats que ens ofereix la tecnologia de la impressió 3D.

Amb la impressió 3D podem obtenir de forma ràpida volums del nostre projecte, que ens permeten validar proporcions, accessos, il·luminació i tants altres aspectes de manera molt més intuïtiva, manipulable i directa. I amb tantes opcions o variacions com vulguem, per posar-les de costat i seguir amb el procés de disseny de manera crítica i fluïda.

Per nosaltres, la comunicació amb el client és una base del nostre procés de disseny, i l’ús d’eines d’impressió 3D l’han simplificat i agilitzat.

La resposta per part dels clients ha estat excel·lent i immediata. Han valorat molt positivament la comprensió del projecte i facilitant el diàleg sobre la proposta per avançar en la seva concreció sobre segur.

El COAC va organitzar un cicle de conferències sobre Intel·ligència Artificial en l’Arquitectura

Les passades setmanes vam assistir al cicle de conferències sobre La Intel·ligència Artificial a l’Arquitectura, a les seus del COAC a Girona i a Vic.

Matemàtics, arquitectes, i advocats ofereixen el seu punt de vista des de la seva pràctica professional, i ens han mostrat quin és l’estat actual del desenvolupament de la intel·ligència artificial a l’Arquitectura, i algunes de les eines de IA Generativa ja disponibles al mercat.

El consens general és la velocitat en que s’està desplegant el potencial d’aquesta eina, de només 18 mesos d’edat, i per tant la dificultat d’establir quin és el seu sostre o quin ha de ser el marc legal que reguli el seu desenvolupament.

La intel·ligència artificial i sobretot la IA generativa, ha de ser una eina d’ajut, un motor que optimitza processos i per tant ha de posar en valor el pensament crític. La capacitat de triar i discernir que té l’arquitecte pren molt més valor, en tant que s’automatitza o es simplifica el procés projectual, i per tant la creativitat té l’oportunitat de recuperar protagonisme en el desenvolupament de projectes.

A dia d’avui cal que tinguem pensament crític, per tal de discernir la qualitat entre un núvol de propostes i opcions que ens ofereixen les noves eines. Hem de continuar fent les preguntes adequades, per tal que l’arquitectura avanci cap allà on volem.

Tinguem també en compte que la responsabilitat és la mateixa. Tant la responsabilitat àmplia de continuar produint arquitectura de qualitat, amb sentit i intenció, com la responsabilitat civil. Això serà així fins que la societat decideixi que la màquina ja en sap prou, i es deixi de banda al facultatiu. De moment, per portar un cotxe autònom encara cal tenir el carnet de conduir. Però no sembla lluny pensar que això es superarà, igual que no cal tenir-lo per agafar un taxi.

Tenim l’oportunitat per tant de donar un gran impuls a l’arquitectura, sempre que siguem capaços de fer-ho amb la responsabilitat i el respecte que mereix la professió.

En el viatge a Berlin, a més de visitar la Neue Nationalgalerie, vam tenir el privilegi d’assistir a un concert a la Berliner Philarmonie, edifici projectat per l’arquitecte alemany Hans Scharoun (1960-1963). Es tracta d’una de les sales de concerts més importants del món, i forma part del Kulturforum de Berlin.

La Berliner Philarmonie és una visita obligada per als amants de la música i l’arquitectura

L’edifici ens va impressionar per la seva singularitat arquitectònica, i vam poder gaudir de la magnífica acústica de la seva sala de concerts, que es manté plenament actual en quant a la proposta formal. Fa més de 60 anys aquesta proposta trencava per sempre els esquemes tradicionals de les sales de concerts clàssiques i esdevenia un referent per tot el que s’ha fet després.

Recentment hem tingut ocasió de viatjar a Berlin, i no podíem deixar de visitar la Neue Nationalgalerie, una obra magnífica de l’arquitecte Ludwig Mies van der Rohe inaugurada el 1968, i recentment reformada per David Chipperfield Architects, amb el màxim respecte cap a l’obra original. Es tracta d’un museu principalment dedicat a l’art del segle XX situat en la zona de Tiergarten, formant part del complex d’edificis culturals de Berlin, nomenat el Kulturforum.

La Neue Nationalgalerie,: icona de la història de l’arquitectura

Després de 5 anys d’obres és una plaer tornar a recórrer aquest icònic edifici i poder-nos aturar en cada detall. Vam tenir la sort de no trobar cap exposició en la planta de carrer, i d’aquesta manera poder apreciar l’obra en la seva totalitat, realment com si fos nova. Les paraules de Chipperfield resumeixen a la perfecció la intervenció realitzada: “La restauració no representa una nova interpretació, si no més aviat una reparació respectuosa”.

Les obres d’ampliació d’un habitatge unifamiliar aïllat a Montgat avancen a bon ritme. Es tracta d’una casa de dues plantes dels anys 70, la qual es reforma integralment, i s’amplia en planta baixa. El nou volum, de coberta plana, està en contacte directe amb el jardí que envolta la casa, enfocant les obertures principals cap a les orientacions sud i sud-oest.

Un habitatge unifamiliar que comptarà amb un pla  d’estalvi energètic que permetrà reduir el consum en més d’un 200%

En aquesta obra hem treballat especialment l’estalvi energètic, per assolir la màxima subvenció dels Fons Next Generation. S’ha estudiat l’aïllament tant de l’ampliació d’obra nova, com el SATE aplicat a la part de remodelació. S’han substituït les fusteries i les instal·lacions són completament noves, comptant amb aerotèrmia, recuperador entàlpic i plaques solars amb bateria acumulador.

El conjunt de la intervenció permetrà reduir el consum energètic en més d’un 200%, garantint la rendibilitat de la inversió i el confort des usuaris des del primer dia.

Estem treballant en la Rehabilitació energètica dels Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona, en col·labració amb l’enginyeria Víctor Barnés, on substituirem la coberta, canviarem fusteries i aïllarem façanes amb SATE. A més, es renovaran instal·lacions i es milloraran les condicions de protecció contra incendis.

Rehabilitació energètica

Durant la rehabilitació, hem detectat assentaments puntuals de l’estructura que tractem amb una millora del terreny mitjançant la injecció de resines. El procediment medeix la resistència del terreny abans i després del tractament per monitoritzar-ne la millora. Durent el procés d’injeccions a diferents profunditats, es mesura amb un sistema làser l’assentament de l’edifici, que tot sovint pot ser revertit en el mateix procediment.

Els assentaments diferencials són una patologia habitual en edificis antics i en aquells que estan situats en zones on la variació d’humitat en el subsòl en modifica la resistència al llarg del temps. El sistema d’injecció de resines permet controlar i de vegades revertir els assentaments quan l’origen està ben determinat, a partir d’un estudi de l’estructura de l’edifici.