Aquest estiu hem tingut l’oportunitat de visitar la casa, patrimoni de la Humanitat des de l’any 2000, situada a final d’un carrer de cases d’obra vista de la mateixa època. La visita es realitza per grups reduïts, i amb bosses als peus per o malmetre el paviment. No està permès utilitzar ni tocar res.

En el seu disseny, per donar compliment a les normatives del moment, es va concebre la planta baixa de manera gairebé tradicional, amb les estances clàssiques: cuina, rebedor, estudi, etc. Malgrat això, en destaca l’ús dels colors i del vidre per trencar la juxtaposició d’estances-capsa.
En la planta primera l’arquitecte i la Sra. Schroeder, en estreta col·laboració, van poder crear els espais fluids i canviants, i alhora plenament funcionals, que desitjaven.

Durant la visita, la responsable de la casa s’ocupa de desplaçar els panells, per poder apreciar les diferents configuracions de l’habitatge.
És difícil no sentir-se commogut en comprovar com els espais canvien i es transformen, sense perdre lluminositat, expressivitat i sentit pràctic. Cada element està curosament definit i ubicat, formant un conjunt que des de qualsevol angle demostra la força d’un projecte perfectament estructurat.

En paraules de la Sra. Schroeder, és una casa difícil de viure perquè demana un usuari actiu i compromès, però alhora et retorna àmpliament aquest esforç.
És el preu de viure dins una obra d’art.