El gran vestíbul que uneix en planta baixa els tres edificis que conformen la seu de l’Ajuntament de Barcelona, té una coberta acabada amb una obra de mosaic regular i trencadís, obra de Joan-Josep Tharrats.

L’autor va néixer a Girona el 1918, i es va formar a l’Escola Massana de Barcelona durant els anys 30. Influït inicialment per l’impressionisme, es va decantar aviat per l’abstracció. A finals dels anys 40 funda el grup renovador Dau al Set juntament amb artistes com Joan Brossa, Modest Cuixart i Antoni Tàpies.

S’interessa per la producció de ceràmica i mosaics, i desenvolupa una tècnica de maculatura molt personal. Al llarg de la seva vida viatja per tot el món i participa en les Biennals de Sao Paulo i Venècia. Als anys 60 una exposició itinerant de la seva obra recorre els Estats Units. Els anys 90 es constitueix a Pineda de Mar la Fundació Tharrats d’Art Gràfic, i organitza exposicions i divulgació d’artistes locals i estrangers. L’any 2001 mor a Barcelona i és enterrat a Cadaqués.

L’obra anomenada Terrassa Artística, és un gran mosaic representatiu de la seva producció més madura.

La restauració respon a una voluntat d’intervenir en una peça de gra valora artístic, que per la seva complexitat no s’havia encarat a fons des de la seva instal·lació.

El projecte té per objectiu recuperar el valor patrimonial de l’obra mitjançant una restauració integral del conjunt, desmuntant l’obra peça per peça, per tal de poder reparar la coberta de l’edifici, que comença a presentar símptomes d’envelliment.

El procés de restauració s’inicia amb una fotogrametria a escala de tot el mosaic, de gairebé 700 metres quadrats, i un treball previ de documentació i classificació. L’actuació es fa per fases coincidint amb els suaus careners i aiguafons de la coberta, tot separant les peces en petits grups manipulables, que es restauren en taules-taller instal·lades a peu d’obra, recuperant el vitrificat i reparant els trencaments.

La reintegració a la coberta, un cop reconstituïda la membrana impermeable de l’edifici, es fa peça per peça, recuperant la vorada de morter de calç i la geometria amb els pendents originals de la coberta.

Els treballs es van completar amb la restauració del fals sostre interior i exterior de lames de fusta, i la renovació de la il·luminació del vestíbul, respectant en tot moment la imatge original de la sala, malgrat actualitzar les instal·lacions.

Com a resultat dels treballs es recupera una peça de gran valor patrimonial, i una coberta que recupera la seva funcionalitat. Finalment es pot recuperar l’ús de la coberta per a actes restringits en un espai emblemàtic de l’Ajuntament de Barcelona.