L’edifici del carrer del Regomir 7-9 era un bloc d’habitatges construït el segle XIX sobre construccions preexistents, i adossat a la muralla romana de l’antiga Barcino.

Després d’anys de desocupació, i coneixent la importància del patrimoni històric que ocultava, s’inicia la redacció d’un projecte que ha de resoldre, programàticament, d’una banda l’ampliació del Centre Cívic del Pati Llimona, situat a l’altra costat de la muralla, i de l’altra posar en valor el patrimoni històric d’origen romà que conté.

Des del punt de vista formal, la tasca és més complexa, donat que cal respondre a dues façanes oposades, l’una catalogada a conservar, i l’altra de nova planta, en una placeta completament dominada per un dels millor panys de muralla romana de Barcelona.

Al mateix temps cal posar en valor les restes arqueològiques del subsòl. Literalment sota l’edifici hi ha les traces dels banys públics que al segle I se situaven a la porta principal de la ciutat. Durant l’execució del projecte s’ha recuperat gran part d’una piscina, traces dels murs de les estances, revestiments hidràulics, clavegueram, i objectes com monedes, agulles, ceràmica, didals, sivelles o claus.

Dins l’edificació existent s’hi trobava una de les torres rodones que flanquejava la porta de Barcino, i que ha estat alliberada de revestiments moderns, mostrant-la en continuïtat amb la resta de la muralla. D’aquesta manera es pot contemplar amb continuïtat des de la porta, i passant per sota de l’edifici fins al pati de Correu Vell, una pany de muralla que seguia el camí de ronda que va envoltar Barcelona durant mil anys, des del segle III.

Per aconseguir-ho, el projecte ha consistit en elevar el programa funcional del Centre Cívic, situant-lo nou metres damunt la cota de carrer, i connectant amb l’existent Pati Llimona per damunt de la part romana de la muralla. D’aquesta manera ha estat possible respondre al ritme vertical marcat per la façana de carrer, mentre s’allibera un gran espai en planta baixa i entresol, destinat a posar en valor les restes romanes. En aquest volum superior hi trobem aules del Centre Cívic, laboratoris i plató fotogràfic, una sala d’actes i dependències del Districte de Ciutat Vella.

S’ha projectat una arquitectura contemporània i activa, gairebé suspesa, que guia a l’usuari i l’acosta a l’arqueologia proposant recorreguts, pauses i punts de vista. L’espai en què es troba l’observador mostra la Barcelona del segle I, la transformació de les muralles i la recuperació del caràcter defensiu del segle III, l’expansió demogràfica del XIV i la indústria del XIX. Tot això sota uns habitatges en transformació i remunta que mostra en els seus sostres decorats la puixança de l’emergent classe burgesa.

Les obres s’inicien el 2009, i es perllonguen durant gairebé 2 anys, durant els quals la coordinació és la peça clau per dur a terme la diversitat i complexitat dels treballs i professionals que hi intervenen.

La part més delicada i laboriosa correspon als processos d’enderroc i fonamentació. Els treballs s’inicien amb l’apuntalament i protecció de les parts de l’edifici a conservar i protegir (falsos sostres, façana, paviments, restes arqueològiques, etc.) per tal que no es malmetin durant els treballs.

A continuació es desmunta de manera gairebé manual tot l’edifici, i amb el solar ja buit a excepció del vano de façana, s’inicia la fase de micropilotatge.

El replanteig correcte és essencial, donat que les prospeccions arqueològiques han permès localitzar i situar restes romanes en el subsòl, però que ara es troben cobertes amb sauló per protegir-les. Per això la perforació es realitza “a cegues”.

Durant dos mesos s’executen els micropilons, i posteriorment s’excaven els enceps, tot validant que no s’han afectat elements patrimonials. Finalment s’inicia el muntatge de l’estructura metàl·lica, 7 mesos després d’iniciar-se l’obra. La segona fase de l’obra és comparativament ràpida i s’aprecien els avenços amb facilitat. Es complerta l’estructura i els tancaments, i s’executa la connexió amb el Centre Cívic Pati Llimona, per damunt de la part romana de la muralla.

Es treballa amb construcció en sec i paviments continus, tot afavorint la integració diferenciada dels elements patrimonials, per tal que hi hagi una correcta lectura de les diferents fases històriques que componen l’edifici.

Tot seguit de cobrir-se aigües i tancar-se les façanes, es dona inici als treballs de restauració de sostres i murs interiors.

La tercera fase de l’obra comprèn l’acabat d’instal·lacions i equipaments, treballs de pintura i l’acabat de les restauracions. Els últims materials d’entrar a l’obra seran el mobiliari dels diferents espais i les lluminàries decoratives. Finalment, la posada en marxa de les instal·lacions i els retocs finals permeten dur a terme el control inicial i posar l’edifici en servei el setembre de 2011.

La diversitat d’elements patrimonials presents en l’edifici de Regomir 7-9 fan de la intervenció de restauració una tasca complexa en la que és necessari establir un criteri de diferenciació i de clarificació del discurs de posta en valor de cadascun dels elements recuperats.

El valor més destacable de l’edifici restaurat és el llenç de muralla romana i una de les torres que flanquegen la porta de mar de Barcino. El projecte gira en torn a la posada en valor de la part romana del patrimoni que conté. Així des del principi es treballa per fer visible i comprensible tant la continuïtat de la muralla com les estructures del subsòl.

Antigues prospeccions arqueològiques ja han posat en coneixement l’existència de trames de murs i la presència d’unes termes en la part exterior de les muralles. Amb aquest coneixement, i amb la necessitat de bastir un nou edifici de serveis, els anys 2006 i 2007 es realitzen prospeccions arqueològiques per validar les zones on serà possible recolzar els fonaments de la nova construcció sense malmetre les estructures romanes.

Per damunt de la cota de paviment, l’edifici conté altres elements de valor, com diversos mosaics noucentistes i falsos sostres molt treballats, que han estat protegits durant tot el procés de l’obra i finalment restaurats i reintegrats en el projecte del nou edifici.

Quan l’avanç de l’obra ha permès treballar en les condicions adequades, s’han iniciat els diversos treballs de recuperació patrimonial.

En el subsòl s’han realitzat diverses excavacions arqueològiques, tot datant i dibuixant tots els elements trobats, posant en valors aquells d’època romana. S’han posat al descobert murs, paviments hidràulics, part del vas d’una piscina, claveguerons o restes d’escales. Així mateix s’han trobat diversos objectes menors com claus, agulles, monedes, didals, etc. que han estat traslladats al museu de la cuitat.

Els diversos paraments conservats, romans o medievals, han estat restaurats amb l’eliminació de materials afegits, i posteriorment consolidats amb materials, morters i tècniques de l’època, per tal de garantir-ne la durabilitat.

En els falsos sostres, ja malmesos abans de l’inici de les obres, s’han reincorporat les parts despreses o retirades per a l’apuntalament, i aquelles irrecuperables s’han reproduït a partir de motlles.

L’ampliació del Centre Cívic Pati Llimona és l’eix principal de l’actuació, més enllà de les qüestions patrimonials, tot dotant-lo de nous espais que permetin el millor aprofitament del centre i un enriquiment dels seus serveis.

L’edifici és composa de Planta baixa i 5 plantes pis. Les plantes Baixa i entresol estaran obertes entre sí i es dedicaren al patrimoni romà. La resta de les plantes estaran dedicades a l’ampliació del centre Cívic Pati Llimona amb el següent programa previst:

• P. Principal: Fotografia
• P. Primera: Adolescents
• P. Segona: Casal infantil
• P. Tercera: Sala de conferències i dependències del Districte

S’han previst tres connexions per sobre de la muralla romana entre els edificis, per tal de fer més fluida la circulació dins el centre. A més, les plantes primera i segona han estat adaptades per a l’ús per part d’infants, tot adaptant les portes, instal·lacions, o baranes a la seguretat necessària per a nens petits. 

La superfície útil actual del centre Cívic Pati Llimona és de 1.781,31m2. Amb l’ampliació del Centre al nou edifici, s’incorporaran 768,01 m2 i disposarà en total de 2.549,32 m2 per desenvolupar el programa de futur.

L’edifici ha format part de diferents edicions de la Mostra Open House Barcelona, i ha estat inclòs en l’Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona, de l’any 2012.