Centre Cívic Pati Llimona

Ampliació de Centre Cívic i Jaciment Romà al carrer del Regomir.

L’edifici del carrer del Regomir 7-9 era un bloc d’habitatges construït el segle XIX sobre construccions preexistents, i adossat a la muralla romana de l’antiga Barcino.

Després d’anys de desocupació, i coneixent la importància del patrimoni històric que ocultava, s’inicia la redacció d’un projecte que ha de resoldre, programàticament, d’una banda l’ampliació del Centre Cívic del Pati Llimona, situat a l’altra costat de la muralla, i de l’altra posar en valor el patrimoni històric d’origen romà que conté.

Des del punt de vista formal, la tasca és més complexa, donat que cal respondre a dues façanes oposades, l’una catalogada a conservar, i l’altra de nova planta, en una placeta completament dominada per un dels millor panys de muralla romana de Barcelona.

Al mateix temps cal posar en valor les restes arqueològiques del subsòl. Literalment sota l’edifici hi ha les traces dels banys públics que al segle I se situaven a la porta principal de la ciutat. Durant l’execució del projecte s’ha recuperat gran part d’una piscina, traces dels murs de les estances, revestiments hidràulics, clavegueram, i objectes com monedes, agulles, ceràmica, didals, sivelles o claus.

Centro Cívico Pati Llimona
Centro Cívico Pati Llimona

Dins l’edificació existent s’hi trobava una de les torres rodones que flanquejava la porta de Barcino, i que ha estat alliberada de revestiments moderns, mostrant-la en continuïtat amb la resta de la muralla. D’aquesta manera es pot contemplar amb continuïtat des de la porta, i passant per sota de l’edifici fins al pati de Correu Vell, una pany de muralla que seguia el camí de ronda que va envoltar Barcelona durant mil anys, des del segle III.

Per aconseguir-ho, el projecte ha consistit en elevar el programa funcional del Centre Cívic, situant-lo nou metres damunt la cota de carrer, i connectant amb l’existent Pati Llimona per damunt de la part romana de la muralla. D’aquesta manera ha estat possible respondre al ritme vertical marcat per la façana de carrer, mentre s’allibera un gran espai en planta baixa i entresol, destinat a posar en valor les restes romanes. En aquest volum superior hi trobem aules del Centre Cívic, laboratoris i plató fotogràfic, una sala d’actes i dependències del Districte de Ciutat Vella.

S’ha projectat una arquitectura contemporània i activa, gairebé suspesa, que guia a l’usuari i l’acosta a l’arqueologia proposant recorreguts, pauses i punts de vista. L’espai en què es troba l’observador mostra la Barcelona del segle I, la transformació de les muralles i la recuperació del caràcter defensiu del segle III, l’expansió demogràfica del XIV i la indústria del XIX. Tot això sota uns habitatges en transformació i remunta que mostra en els seus sostres decorats la puixança de l’emergent classe burgesa.

Les obres s’inicien el 2009, i es perllonguen durant gairebé 2 anys, durant els quals la coordinació és la peça clau per dur a terme la diversitat i complexitat dels treballs i professionals que hi intervenen.

La part més delicada i laboriosa correspon als processos d’enderroc i fonamentació. Els treballs s’inicien amb l’apuntalament i protecció de les parts de l’edifici a conservar i protegir (falsos sostres, façana, paviments, restes arqueològiques, etc.) per tal que no es malmetin durant els treballs.

Centro Cívico Pati Llimona

A continuació es desmunta de manera gairebé manual tot l’edifici, i amb el solar ja buit a excepció del vano de façana, s’inicia la fase de micropilotatge.

El replanteig correcte és essencial, donat que les prospeccions arqueològiques han permès localitzar i situar restes romanes en el subsòl, però que ara es troben cobertes amb sauló per protegir-les. Per això la perforació es realitza “a cegues”.

Durant dos mesos s’executen els micropilons, i posteriorment s’excaven els enceps, tot validant que no s’han afectat elements patrimonials. Finalment s’inicia el muntatge de l’estructura metàl·lica, 7 mesos després d’iniciar-se l’obra. La segona fase de l’obra és comparativament ràpida i s’aprecien els avenços amb facilitat. Es complerta l’estructura i els tancaments, i s’executa la connexió amb el Centre Cívic Pati Llimona, per damunt de la part romana de la muralla.

Es treballa amb construcció en sec i paviments continus, tot afavorint la integració diferenciada dels elements patrimonials, per tal que hi hagi una correcta lectura de les diferents fases històriques que componen l’edifici.

Tot seguit de cobrir-se aigües i tancar-se les façanes, es dona inici als treballs de restauració de sostres i murs interiors.

La tercera fase de l’obra comprèn l’acabat d’instal·lacions i equipaments, treballs de pintura i l’acabat de les restauracions. Els últims materials d’entrar a l’obra seran el mobiliari dels diferents espais i les lluminàries decoratives. Finalment, la posada en marxa de les instal·lacions i els retocs finals permeten dur a terme el control inicial i posar l’edifici en servei el setembre de 2011.

Centro Cívico Pati Llimona
Centro Cívico Pati Llimona

La diversitat d’elements patrimonials presents en l’edifici de Regomir 7-9 fan de la intervenció de restauració una tasca complexa en la que és necessari establir un criteri de diferenciació i de clarificació del discurs de posta en valor de cadascun dels elements recuperats.

El valor més destacable de l’edifici restaurat és el llenç de muralla romana i una de les torres que flanquegen la porta de mar de Barcino. El projecte gira en torn a la posada en valor de la part romana del patrimoni que conté. Així des del principi es treballa per fer visible i comprensible tant la continuïtat de la muralla com les estructures del subsòl.

Antigues prospeccions arqueològiques ja han posat en coneixement l’existència de trames de murs i la presència d’unes termes en la part exterior de les muralles. Amb aquest coneixement, i amb la necessitat de bastir un nou edifici de serveis, els anys 2006 i 2007 es realitzen prospeccions arqueològiques per validar les zones on serà possible recolzar els fonaments de la nova construcció sense malmetre les estructures romanes.

Per damunt de la cota de paviment, l’edifici conté altres elements de valor, com diversos mosaics noucentistes i falsos sostres molt treballats, que han estat protegits durant tot el procés de l’obra i finalment restaurats i reintegrats en el projecte del nou edifici.

Quan l’avanç de l’obra ha permès treballar en les condicions adequades, s’han iniciat els diversos treballs de recuperació patrimonial.

En el subsòl s’han realitzat diverses excavacions arqueològiques, tot datant i dibuixant tots els elements trobats, posant en valors aquells d’època romana. S’han posat al descobert murs, paviments hidràulics, part del vas d’una piscina, claveguerons o restes d’escales. Així mateix s’han trobat diversos objectes menors com claus, agulles, monedes, didals, etc. que han estat traslladats al museu de la cuitat.

Centro Cívico Pati Llimona

Els diversos paraments conservats, romans o medievals, han estat restaurats amb l’eliminació de materials afegits, i posteriorment consolidats amb materials, morters i tècniques de l’època, per tal de garantir-ne la durabilitat.

En els falsos sostres, ja malmesos abans de l’inici de les obres, s’han reincorporat les parts despreses o retirades per a l’apuntalament, i aquelles irrecuperables s’han reproduït a partir de motlles.

L’ampliació del Centre Cívic Pati Llimona és l’eix principal de l’actuació, més enllà de les qüestions patrimonials, tot dotant-lo de nous espais que permetin el millor aprofitament del centre i un enriquiment dels seus serveis.

L’edifici és composa de Planta baixa i 5 plantes pis. Les plantes Baixa i entresol estaran obertes entre sí i es dedicaren al patrimoni romà. La resta de les plantes estaran dedicades a l’ampliació del centre Cívic Pati Llimona amb el següent programa previst:

  • P. Principal: Fotografia
  • P. Primera: Adolescents
  • P. Segona: Casal infantil
  • P. Tercera: Sala de conferències i dependències del Districte

S’han previst tres connexions per sobre de la muralla romana entre els edificis, per tal de fer més fluida la circulació dins el centre. A més, les plantes primera i segona han estat adaptades per a l’ús per part d’infants, tot adaptant les portes, instal·lacions, o baranes a la seguretat necessària per a nens petits. 

Centro Cívico Pati Llimona
Centro Cívico Pati Llimona

La superfície útil actual del centre Cívic Pati Llimona és de 1.781,31m2. Amb l’ampliació del Centre al nou edifici, s’incorporaran 768,01 m2 i disposarà en total de 2.549,32 m2 per desenvolupar el programa de futur.

L’edifici ha format part de diferents edicions de la Mostra Open House Barcelona, i ha estat inclòs en l’Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona, de l’any 2012.

Client

Foment Ciutat Vella

Ubicació

Carrer del Regomir, 7-9. Barcelona

Pressupost

4.700.000,00 €

Any projecte

2006-2008

Any execució

2009-2011

Masia Cal Gotlla

Rehabilitació integral de la Masia de Cal Gotlla per a la seu del Consorci de la Gran Via.

La masia de Cal Gotlla és un edifici del segle XVI amb l’estructura clàssica de tres cossos i un travesser posterior, inclosa en el catàleg de patrimoni arquitectònic.

Durant anys la masia va quedar en desús, i durant els quals va patir un incendi que en va enfonsar teulades i estructures, i es va realitzar la urbanització del Polígon Pedrosa.

El nou traçat de carrers resultant, anivellar amb l’expansió de la Gran Via, va deixar el nivell original de la masia i els seus camps uns dos metres per sota de la cota dels carrers de l’entorn.

Masia Cal Gotlla
Masia Cal Gotlla

Els condicionants de partida obligaven a una orientació de la rehabilitació per a oficines poc habitual, tot recuperant el major àmbit possible a la nova cota d’accés, treballant els talussos i desnivells.

El cos principal de la masia es va recuperar, tot mantenint alçades i recuperant les obertures, i amb una distribució interior per cossos longitudinals com en l’edificació original. De l’estructura primigènia es va poder salvar una encavallada, que es va restaurar i col·locar al mateix lloc, tot recuperant la seva funció estructural.

Masia Cal Gotlla

Els murs de suport van ser recalçats mitjançant sabates corregudes a banda i banda, lligades amb perfils metàl·lics passants.

L’adequació de l’edifici als usos i necessitats actuals va obligar a destinar alguns espais posteriors per a la instal·lació de maquinària de climatització i les escomeses de serveis. Així mateix es va millorar l’aïllament tèrmic de la coberta tot mantenint les cotes i acabats originals.

Masia Cal Gotlla
Masia Cal Gotlla

L’edifici va acollir les Oficines del Consorci per a la reforma de la Gran Via, de l’Ajuntament de l’Hospitalet.

Client

Ajuntament de L’Hospitalet i Consorci de la Zona Franca de Barcelona

Ubicació

Carrer Salvador Espriu. L’Hospitalet de Llobregat

Pressupost

715.000 €

Any projecte

2006

Any execució

2007-2008

Centre de Serveis Cal Gotlla

Edifici d’oficines i serveis per a empreses.

La proposta per al nou Centre de Serveis Cal Gotlla és la guanyadora del concurs convocat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, en col·laboració amb l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

El Centre de Serveis es part del desenvolupament d’un districte econòmic que ha d’obrir les portes del nou segle, ha de potenciar les línies bàsiques de la creació d’aquest nou sector, fent especial èmfasi en la sostenibilitat recolzada en les noves tecnologies.

La construcció proposada és un edifici d’oficines amb una superfície de 4.500 metres quadrats, que incorpora un pàrking soterrat, cafeteria-restaurant, sala d’actes i altres usos complementaris a les oficines. El projecte comprèn també el disseny de la plaça i la restauració de la masia del S. XVI que actualment ocupa la parcel·la.

És per això que es proposa una funció de servei i relació entre empreses orientada a posar en comú interessos i crear sinèrgies entre empreses que implantin aquestes línies de treball en la seva estructura, com aquelles que ofereixin aquests serveis. Tot això gestionat per un òrgan que promogui l’ús i implantació de noves tecnologies, i la millora de la competitivitat des de la sostenibilitat i la gestió dels recursos.

Centro de Servicios Cal Gotlla
Centro de Servicios Cal Gotlla

Per respondre a les exigències funcionals, es planteja una distribució d’usos en funció de l’accessibilitat necessària de cada espai. D’aquesta manera, els serveis i espais de pública concurrència se situen en planta baixa i primera, i les oficines les plantes següents.

El nou Centre de Serveis ha de respondre a les noves tendències tant empresarials com socials. L’edifici ha de ser tecnològicament avançat i sostenible. Cal que minimitzi el consum energètic i la despesa en manteniment.

Es proposa per tant un edifici de volumetria compacta però foradada per patis i terrasses, que permet una relació interior-exterior capaç d’aprofitar la llum natural en tots els seus espais, alhora que gestionar correctament la captació de calor o protegir-se de la radiació solar, segons sigui necessari.

Centro de Servicios Cal Gotlla

La selecció de materials per a la construcció del nou Centre de Serveis es realitza des de la sostenibilitat entesa globalment, és a dir, tenint en compte els processos de fabricació dels materials, la seva posada en obra, el seu fàcil manteniment, i la reutilització o reciclatge en acabar la seva vida útil. Es proposa per tant l’ús d’acer i alumini, vidre i policarbonat, com materials distintius del nou edifici.

La qualitat arquitectònica ha de ser l’eix vertebrador de l’edifici, a totes les escales, des de la volumetria fins al disseny d’interiors, de tal manera que sigui tant un referent i pol d’atracció en el seu entorn, com un espai agradable per al seu ús.

Client

Ajuntament de L’Hospitalet i CZF

Ubicació

Carrer Salvador Espriu, L’Hospitalet de Llobregat

Pressupost

6.550.000 €

Any projecte

2006

Any execució

Conservatori de Granollers

Nova Escola de Música i Conservatori dins l’edifici de l’Auditori de Granollers.

El Teatre-Auditori de Granollers sorgeix com a resposta a les necessitats culturals i tradicionals de la música i dansa que la ciutat de Granollers ha tingut durant molts anys.

Conservatorio de Granollers
Conservatorio de Granollers

La construcció inicial del Teatre Auditori deixa sense executar l’Escola de Música, que té un espai reservat dins l’estructura de l’edifici. L’Ajuntament de Granollers convoca un concurs públic per al disseny de la nova escola, situada dins un espai buit del teatre. L’Escola de Música serà una peça independent del conjunt, però a l’hora complementaria de tot l’edifici.

Els arquitectes Salvador Matas, Roger Montoto i Glòria Viladrich son designats guanyadors del concurs, amb una proposta que com a criteris principals aposta, per una banda, per la funcionalitat davant de la diversitat d’horaris, de la diversitat de públic i de les diferents necessitats i del propis estudiants, i d’altra banda per la qualitat arquitectònica i d’interiors que cal que tingui un edifici d’aquestes característiques. També es tenen en compte els criteris econòmics i de sostenibilitat, molt lligats també a la funcionalitat.

Conservatorio de Granollers
Conservatorio de Granollers

Si hi ha un element que defineixi aquest edifici, és el pati d’il·luminació. La força i la importància d’aquest rau en el fet d’alliberar-lo i de tractar-lo com un atri cobert, que sigui un espai de relació i alhora l’àmbit d’entrada i sortida de cada aula, funcionant a l’estil d’un claustre.

Les feines tècnicament més complexes son desenvolupar els espais de les aules i l’aïllament acústic entre elles, de gran importància. Es dissenyen tancaments i geometries que s’assagen amb equips de sonometria per garantir-ne les prestacions, i que son diferents en funció de l’instrument a que es dediqui cada aula.

Conservatorio de Granollers
Conservatorio de Granollers

Client

Ajuntament de Granollers

Ubicació

Carrer de Ponent 44, Granollers

Pressupost

1.025.000,00 €

Any projecte

2002

Any execució

2004-2005

Escuela UTMAR

Reforma d’aules i adequació dels espais exteriors infantils de l’escola.

L’escola UTMAR està ubicada a la primera planta de dues finques que es comuniquen a través dels patis interiors d’illa dels dos edificis.

La voluntat del Centre és la de unificar el disseny dels espais exteriors de l’escola, adequant-los a l’ús infantil amb seguretat i renovant els acabats i tancaments.

Escuela UTMAR
Escuela UTMAR

En aquest àmbit s’ha  aconseguit donar-li una imatge lúdica i dinàmica, a través dels materials i la gama de colors escollida. Concretament s’han implantat aplacats de panells de resines de diferents colors en el perímetre dels patis interiors. En el terrat de les aules annexades al pati s’ha substituït l’escala metàl·lica d’accés per una nova escala amb una inclinació menys pronunciada.

S’ha construït una nova tanca i barana de xapa perforada en tot el perímetre del terrat, en substitució de la tanca de malla que hi havia.

Escuela UTMAR
Escuela UTMAR

Com a resultat de la intervenció, s’han assolit uns espais de disseny unitari i reconeixible, amb els nivells de qualitat i seguretat desitjats.

Client

Escola UTMAR, S.A.

Ubicació

Carrer Rosa d’Alexandria, L’Hospitalet del Llobregat

Pressupost

115.000 €

Any projecte

2012

Any execució

2012

Parc Central de Vinaròs

Concurs d’idees per al Parc central del municipi de Vinaròs, Castelló.

L’Ajuntament de Vinaròs va convocar un concurs públic per a l’ordenació d’una gran àrea del municipi, i establir un nou pol de trobada i activitats a l’aire lliure.

La proposta presentada per Roger Montoto, en col·laboració amb l’estudi Casamor-Gabas-Ribas, va resultar finalista entre desenes de candidats.

Parque Central de Vinarós
Parque Central de Vinarós

El nou Parc Central, malgrat la seva gran dimensió respecte del municipi al que pertany, cerca la integració en el teixit de la ciutat, mitjançant una topografia plana i la continuïtat de la trama urbana.

D’aquesta manera es generen nexes de connexió entre diferents àmbits, i permet consolidar el futur creixement urbà de Vinaròs, tot dotant a la ciutat un nou espai de centralitat que relacioni els equipaments municipals i els usos culturals que es recolzaran en el parc.

Parque Central de Vinarós
Parque Central de Vinarós

L’àmbit es projecta a partir de la manipulació d’imatges i referents d’espais naturals autòctons principalment agrícoles per introduir-los a la ciutat, jugant amb les contradiccions entre allò natural i allò artificial. En cap moment el parc es planteja com la fotografia d’un espai natural. 

Es consideren els conreus agrícoles, els horts, els marges amb plantacions d’ametllers, oliveres, garrofers, etc., formant zones d’arbrat autòcton, àrees d’horta i espais de caràcter urbà, tot això tractat des de l’abstracció de formes i funcions que permetin la seva integració.

Client

Ajuntament de Vinaròs

Ubicació

Vinaròs (Castelló)

Pressupost

2.750.000 €

Any projecte

2006

Any execució

Nissan Brand Center

Edifici Nissan Brand Center.

La ciutat de Barcelona és un emplaçament emblemàtic a nivell europeu, i és per això que la companyia Nissan la tria per a la construcció del Nissan Brand Center, un edifici emblemàtic que tindrà la funció de seu per als actes de presentació de producte, formació interna de dealers i actes de promoció de la marca.

Nissan Brand Center
Nissan Brand Center

L’edifici per tant s’ha de dissenyar com un gran contenidor, amb personalitat pròpia, i que inclogui els serveis necessaris per als diferents tipus d’actes que s’hi poden celebrar. Per això es combina un espai diàfan de gran alçada, amb una graderia i un escenari amb plataforma giratòria, i d’altres espais de reunió i gestió del centre.

En la planta baixa s’hi troba a més de la recepció, una petita cafeteria amb una zona prèvia d’exposició, i sales de reunions. En la planta primera, projectada com a balcó sobre el gran showroom, acull sales tècniques, una zona de taules per a trobades casuals i una cafeteria.

Nissan Brand Center
Nissan Brand Center

La tria de materials s’ha fet d’acord amb els valors i trets representatius de la marca, combinant el metall i vidre, propis de la fabricació d’automòbils, amb la fusta i detalls de vegetació mural, en referència als valors mediambientals de la companyia.

L’espai exterior s’ha alliberat d’antigues construccions i conforma una plaça que permeti acollir amb flexibilitat diferents esdeveniments.

Nissan Brand Center
Nissan Brand Center

La façana de l’edifici es remata amb una porxada que dona continuïtat a la coberta i la projecta cap a l’exterior creant un àmbit de relació de la plaça amb l’edifici, i que s’utilitza habitualment com a prolongació de l’espai expositiu del showroom principal. 

Client

Nissan Motor Ibérica S.A.

Ubicació

Polígon Industrial de la Zona Franca, Barcelona

Pressupost

1.050.000 €

Any projecte

2015

Any execució

2015-2016